La Pletera: la urbanització que es va desurbanitzar
Havia de ser una espècie de Marina d’Or de la Costa Brava, una ciutat jardí a primera línia de mar entre l’Estartit i Pals amb capacitat per a 12.700 habitants. La revisió del pla general que van fer els primers ajuntaments democràtics va racionalitzar la proposta, que quedava en 655 habitatges a primera línia de mar per a 3.000 persones. Se’n va construir la primera illa i es va urbanitzar el passeig i els carrers per a les promocions següents. Lluny del projectat, avui la maresma de la Pletera s’ha convertit en una platja natural de set quilòmetres de longitud amb zones dunars que protegeixen espais de dunes i aiguamolls on espècies amenaçades i en perill d’extinció, com el fartet o el corriol camanegre, hi fan cria.
Perquè això passés va caldre la crisi econòmica posterior als Jocs Olímpics amb la consegüent aturada d’obres i la valentia de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, que a més d’aturar el projecte va aconseguir impulsar la desurbanització de l’espai gràcies al projecte europeu Life, que es va dur a terme entre el 2014 i el 2018. En tot aquest temps, l’espai ha quedat integrat al parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, des d’on continuen apostant per la restauració i la recuperació dunar. “Amb la restauració dunar i el seu hàbitat hem guanyat més d’un metre d’alçada de platja en cinc anys”, explica Ramon Alturo, director del parc natural. Tot i que des del anys setanta hi ha hagut una crescuda de 12 centímetres del nivell del mar, les topografies amb drons que duen a terme des del 2016 demostren que recuperen platja. La feina feta a l’espai per recuperar el sistema dunar els ha merescut el Premi Canvi Climàtic que atorga EUROPARC-Espanya.
Al marge de la Pletera, a la part sud del parc natural, al terme de Pals, hi ha en estat ruïnós les instal·lacions del que va ser Radio Liverty, una emissora de propaganda anticomunista promoguda pels Estats Units durant la guerra freda. És de titularitat estatal, i tot i que hi ha una ordre d’enderrocament, se’n qüestiona la preservació. Des del parc, Alturo posa en valor l’estat de preservació de l’entorn natural: “Com que havia estat tancat té un hàbitat de dunes molt singular que s’hauria de preservar”, diu, i remarca els problemes que genera l’actual estat de degradació.
