Falta d’habitatge de promoció pública

La Cohabicac (Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social) denuncia que el parc de lloguer social de Catalunya és –de manera molt semblant al del conjunt de l’Estat espanyol– al voltant de l’1,5% del total d’habitatges de primera residència. Se situa entre els més reduïts d’Europa, on la mitjana es mou al voltant del 15%, i hi destaquen països com Holanda, amb un 30%; Àustria, amb el 24%; Dinamarca, amb el 20%; Suècia, amb el 19%; el Regne Unit, que malgrat les contínues reduccions d’aquest parc des de finals dels anys vuitanta encara en conserva un 18%, o França, amb el 17%.

Per revertir aquesta situació, la Conselleria de Drets Socials de la Generalitat ha donat llum verda a la tramitació del pla territorial sectorial de l’habitatge (PTSH), que ha de quedar enllestit en el primer semestre d’aquest any. Formen part de l’àrea de demanda residencial forta i acreditada 163 municipis –que representen el 82,7% de la població de Catalunya–, que són els que tenen l’obligació de complir amb l’objectiu de la solidaritat urbana, que vol dir que hauran de disposar en el termini de vint anys d’un 15% mínim d’habitatges destinats a polítiques socials.

El PTSH fa una estimació per als propers vint anys segons la qual serà necessari obtenir 300.000 habitatges destinats a polítiques socials en les àrees de demanda forta i acreditada. Actualment, el parc de lloguer social està format per uns 54.000 habitatges que caldrà ampliar fins als 255.000 per assolir l’objectiu de solidaritat urbana i arribar a un 7% d’habitatge amb lloguer social.

A més d’ampliar el parc de lloguer social, caldrà impulsar la construcció d’habitatges de protecció oficial de compravenda i de tinences intermèdies amb 107.800 habitatges.

A finals del 2021, a Catalunya hi havia gairebé 37.500 habitatges destinats a polítiques socials, gestionats per les administracions públiques o per entitats sense ànim de lucre. L’any passat es van iniciar 2.615 habitatges amb protecció oficial i se’n van acabar 1.529. En el període 1995-2019, es van construir 103.140 habitatges de protecció oficial: un 40% de promoció pública, un 42% del sector privat amb lucre limitat i un 18% d’entitats sense ànim de lucre.

El 2021, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya va comprar 391 habitatges per tanteig i retracte que s’han incorporat al parc públic, i al registre d’habitatges buits hi havia 35.123 habitatges inscrits. També es van destinar 137,8 milions d’euros al pagament de l’habitatge a 73.409 famílies vulnerables. A aquests ajuts cal afegir-hi 3,9 milions d’euros extraordinaris destinats a pal·liar els efectes econòmics de la covid-19 en els habitatges de lloguer, que van rebre 1.286 famílies. Es van concedir ajuts a 62.754 famílies per pagar el lloguer i a 3.926 per la prestació d’especial urgència.