El dossier

La importància de fer xarxa

En una societat cada cop més individualista, les mares intenten suplir la falta de comunitat amb grups de criança i altres espais per fer tribu

SAM LIPQUIN
“La imatge que ens han venut dels nadons no és real, i d’això parlem als grups”

“Als grups post­part par­lem molt de la imatge que ens venen dels nadons, que no és real. Ens volen fer creure que neces­si­tem un moisès i un bres­sol i quan has parit resulta que si el teu fill o filla es des­perta només vol estar als teus braços; és nor­mal i no estàs fent res mala­ment. Saber-ho i com­par­tir-ho és el millor per a la salut men­tal de les mares”, refle­xi­ona Sam Lip­quin, codi­rec­tora de l’espai d’acom­pa­nya­ment a emba­ras­sa­des i mares Pell a Pell, amb seu a la ciu­tat de Bar­ce­lona. El pro­jecte el van enge­gar ella i Paola Roig, dues psicòlogues que quan van ser mares es van ado­nar del buit que hi havia al vol­tant de la psi­co­lo­gia peri­na­tal, la que ajuda a pre­ve­nir, diagnos­ti­car i gua­rir la salut men­tal de les dones des de l’embaràs fins a la pri­mera infància de les seves cri­a­tu­res. “A la car­rera ni tan sols ens n’havien par­lat”, des­taca aquesta psicòloga, ara també espe­ci­a­lit­zada en aquesta dis­ci­plina.

“Som mol­tes les mares acti­vis­tes femi­nis­tes que comen­cem a veure la importància de cui­dar-nos, la poca valo­ració social que té la mater­ni­tat i com és de neces­sari tenir una xarxa que supleixi la vida en comu­ni­tat que hem per­dut”, relata la codi­rec­tora de Pell a Pell, espai que té tant grups de suport a l’embaràs com al post­part i a la criança. “En aquest últim grup, par­lem molt del con­cepte del «tot pas­sarà», ja que és tan intens el que vius en aquell moment que et pen­ses que mai més tor­naràs a dor­mir o a tenir temps per a tu, i és molt impor­tant posar-ho en pers­pec­tiva.” També la tera­peuta espe­ci­a­lit­zada en criança, infància i ado­lescència Ana Acosta recorda que “les soci­e­tats occi­den­tals con­tem­porànies són molt indi­vi­du­a­lis­tes” i que per això “és impor­tant for­mar part de grups específics que sen­tin el mateix que tu”. “Mol­tes mares hem d’escol­tar que som unes exa­ge­ra­des quan expli­quem com ens sen­tim o el que vivim, i això ens inva­lida.”

un ser­vei públic

“Jo acom­pa­nyo mol­tes dones i fa mal viure rode­jada de tants relats de violència, però alhora és molt bonic veure com és de fàcil sanar-les, i no ho fem nosal­tres, sinó elles matei­xes estant jun­tes, com­par­tint el que sen­ten i el que han vis­cut amb altres coma­res. Per exem­ple, està demos­trat que viure un embaràs acom­pa­nyada d’altres emba­ras­sa­des redu­eix el risc de patir una depressió post­part”, explica la doula Andrea Ros, direc­tora de l’espai d’acom­pa­nya­ment El Refugi de les Mares. Ros sent que “hi hau­ria d’haver un refugi en cada can­to­nada i sobre­tot, que hau­ria de ser un ser­vei públic, perquè no pot ser que per curar-nos del sis­tema a sobre s’hagi de pagar”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.