Ni a les terrasses ni al cotxe
Algunes de les mesures que es podrien aplicar aviat impliquen noves restriccions, més espais lliures de fum i paquets de tabac més cars i neutres
Quan el 2005 es va prohibir fumar en determinats espais tancats, com ara les oficines, molta gent es va posar les mans al cap. Semblava que seria impossible, però passat el temps molts ja no recorden que es fumava a la feina, a la barra del bar, dins les botigues, als ascensors... Les prohibicions s’han anat estenent, però encara en vindran més. El Departament la Salut de la Generalitat ja ha fet públic el seu compromís d’avançar en la regulació d’àmbits en què té competències, per exemple en determinats espais on es pugui prohibir fumar. “Estaria bé avançar, per exemple, en la regulació dels equipaments esportius. Hi ha clubs de futbol que han pres diferents mesures per limitar el consum de tabac, però encara és una situació relativament minoritària. Ens hem de fixar en els llocs on es practica esport escolar i no està prohibit fumar perquè són a l’aire lliure. Justament allà, pel fet que hi hagi mainada, seria molt bona idea prohibir-ho”, explica Josep Maria Suelves des del Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme de la Generalitat. Les terrasses dels bars, les voreres de les escoles, els accessos als centres sanitaris, els parcs infantils i fins i tot les parades del transport públic són altres espais exteriors on es planteja la prohibició. Els especialistes fins i tot insisteixen que cal prohibir fumar dins dels cotxes. “És un espai privat, però es produeix una concentració molt alta de contaminants, i quan es circula amb infants petits o persones vulnerables és molt perjudicial per a ells. S’ha d’explicar que hi ha molts països del nostre entorn on ja està prohibir fumar dins del cotxe”, afegeix Suelves.
Una altra mesura que es els experts en tabaquisme consideren urgent és augmentar la fiscalitat de tots els tipus de tabac. “Un paquet de cigarretes a casa nostra costa aproximadament la meitat del que costa a França. També s’hauria d’augmentar l’eficàcia d’aquesta fiscalitat respecte a alguns productes, per exemple a la picadura, que en surt beneficiada. I equiparar-la en els productes nous, com ara les cigarretes electròniques i el tabac d’escalfar”, insisteix Suelves, que recorda que tots els diners que l’Estat recapta amb el tabac no compensen, ni de lluny, les despeses sanitàries que es deriven, per exemple, del tractament de malalties cardiovasculars i càncers com el de pulmó i laringe. “No és només atendre la persona que està mal malalta, sinó també assumir que moltes persones moren abans d’hora per culpa del tabac, i això com a societat no ho hauríem d’acceptar. No és només una qüestió de diners, també és un drama per a moltes famílies”, remarca.
paquets neutres
Una altra mesura sobre la taula són els paquets de tabac neutre, que no tinguin una imatge diferenciada. “Els paquets de cigarretes no han de ser un marc portàtil per fer publicitat atractiva d’una marca. Amb l’empaquetat neutre totes les marques tenen un aspecte exterior poc atractiu i homogeni. La marca concreta evidentment hi apareix perquè el consumidor té dret a saber què està comprant, però tots tenen una tipografia homogènia. S’està aplicant en un nombre creixent de països a tot el món i seria molt útil fer-ho aquí: hi ha proves científiques que és una bona mesura dissuasiva d’iniciació al consum del tabac”, afegeix l’expert.
IRENE CASELLAS
icasellas@lrp.cat
QUE ELS JOVES NO COMENCIN
L’argument de la salut no és especialment convincent per als joves, ja que en van sobrats, i per això les campanyes per dissuadir-los d’entrar en el món del tabac solen tenir altres arguments. “Quan ets jove et sents invulnerable. L’advertència d’una probable conseqüència en tres o quatre dècades és com parlar de l’infinit. És parlar de repercussions que no tenen cap sentit per a ells; en canvi, no només l’economia, sinó també altres conseqüències més immediates cal posar-les en joc quan ens adrecem a un públic jove”, explica Josep Maria Suelves, que insisteix que cal encarir la picadura i la resta de formes de consum que usen els joves. És efectiu recordar que 1 euro que inverteixen en tabac és 1 euro que no es poden gastar en música, en roba o en lleure. També parlar sobre l’atractiu físic: una persona que fuma té una pell, una olor i una presentació física diferent d’una que no fuma. El mateix si fan esport, ja que hi ha diferències molt notables a curt termini entre fumar o no. “És molt important fer-los entendre que fumar no és una transgressió i que en realitat estan fent el joc als interessos econòmics d’una indústria que creix a costa de la salut de les persones, però també a costa del no desenvolupament de molts països que necessitarien dedicar les seves terres a altres cultius que no fossin el tabac”, remarca.
“VA MOLT BÉ PARLAR-NE EN VEU ALTA”
En el moment de parlar amb l’Ester fa una setmana i dos dies que no fuma. “Costa, però cada dia que passa estic més contenta”, remarca. Com la majoria de fumadors, va començar de jove. “No pas per aparentar ni voler semblar més gran, sinó perquè la gent de l’entorn fumava i vaig sentir curiositat. Ho vaig provar i vaig anar fent cigarretes fins que ja em vaig comprar el primer paquet”, recorda. Un temps després ho va deixar, però al final hi va tornar. “Quan ets jove no li dones importància, però a mesura que et vas fent gran comences a ser més conscient dels efectes tan perjudicials que el tabac té en la teva salut. Veig que em costa més respirar, que em fa mal el pit, que si em poso malalta estic pitjor perquè tinc molta més tos...” L’Ester, que ara té 46 anys, també ha trobat una altra motivació important: la seva filla. Té 5 anys, s’ha adonat que la seva mare fuma i no li agrada. “Em diu que se’m posaran els pulmons negres”, comenta. Per això es va apuntar a les sessions grupals que es fan al seu CAP: “Veus que no ets l’única persona que es troba en la mateixa situació. I anar-hi participant fa més fàcil mantenir-se sense fumar”, assegura. L’Ester afegeix que les explicacions de les infermeres són molt importants, però també els ànims, el suport i fins i tot els consells que els participants s’intercanvien entre ells. “Mai havia assistit a una sessió de grup, i veig que això funciona”, insisteix. També admet que encara no es pot considerar exfumadora, sinó “en procés de deixar de fumar”. “Va bé parlar-ne en veu alta per anar-ho assumint.” De moment, els seus principals aliats són els Chupa Chups. “Tinc una cosa a la mà i a la boca. No és ben bé un substitut, però m’ajuden”, diu.
“ENCARA GUARDO UN PAQUET DE DUCADOs”
Trenta-cinc anys després d’haver deixat de fumar, en Joan, mestre pastisser jubilat de 83 anys, encara conserva un paquet de Ducados. Explica que la primera vegada que va tenir contacte amb el tabac devia tenir 10 o 11 anys i un veí del seu barri, a Barcelona, li va oferir fer una calada de la pipa que sempre fumava. “Recordo que em vaig trobar molt malament i vaig pensar que mai de la vida hi tornaria.” Però ben aviat, i com era habitual en aquella època, va començar compartint un paquet d’Ideales comprat entre tots els amics de la colla. Fumaven les cigarretes d’amagat, a la falda de Collserola, sempre vigilant que no els pogués veure cap conegut. “Abans hi havia molt més respecte a les persones grans. El meu pare, que fumava molt, no volia que jo ho fes, i m’havia d’amagar. Fins als 18 anys no vaig poder fumar a casa”, afegeix. També admet que ell no va ser mai un gran consumidor i que es limitava a mig paquet al dia, deu cigarretes. “Vaig tenir l’avantatge que a la feina, a l’obrador, no podia fumar; per tant les cigarretes que feia eren les típiques de després del cafè i dels àpats.” Quan va decidir deixar-ho, en la cinquantena, no ho va fer perquè fos conscient que podia tenir problemes de salut. “Ho vaig deixar perquè a la meva dona, la Isabel, no li agradava que fumés a casa, així que un dia vaig dir: «Doncs ja no fumo més», i allà es va quedar el tabac.” Ho va aconseguir pel seu compte, sense cap ajuda. “Com tot a la vida, hi has de posar força de voluntat. També he de dir que no m’he tornat una persona antitabac. Tinc amics que han deixat de fumar i ara els molesta el fum. A mi, en canvi, me’n continua agradant l’olor.”
