Actuar i resistir
La resiliència comunitària és el tema central de l’edició 2023 de l’Agenda Llatinoamericana Mundial, una crida a la resistència amb exemples de transformació col·lectiva que poden ajudar a canviar el món
EINA PEDAGÒGICA
L’agenda no només convida a observar el món, sinó també a reflexionar i actuar en conseqüènciaLa paraula resiliència s’utilitza en el món de la física per fer referència a la capacitat d’un material de recuperar la seva forma després d’haver sofert una deformació. A finals del segle XX, però, també es va començar a utilitzar en l’àmbit de la psicologia per explicar els trets que fan que una persona es pugui adaptar a situacions negatives amb resultats positius. Una mena de resistència, tenacitat o enteresa que permet fer front a contratemps, amb la possibilitat de sortir-ne fins i tot enfortits.
L’Agenda Llatinoamericana 2023, seguint el seu objectiu de contribuir a desvetllar consciències per transformar la realitat, planteja el tema de la resiliència comunitària, amb una visió més àmplia de l’estrictament individual. Es tracta d’una determinació col·lectiva per actuar de manera conjunta en la lluita contra les desigualtats. La mateixa Agenda i les seves 32 edicions –va ser impulsada el 1992 pel bisbe Pere Casaldàliga i el claretià Josep Maria Vigil com una eina per donar veu a aquells que normalment no en tenen– n’és un bon exemple.
reptes d’un món empobrit
“Les experiències viscudes com a humanitat l’any 2022 ens demanen llegir els senyals dels temps: violències, violacions contra pobles i natura; guerres convencionals amb armes més modernes i potents, que acceleren l’empobriment en totes les seves formes: material, ètica, moral i espiritual”, afirma en la introducció l’activista i teòloga salvadorenya Marta Benavides, que davant d’aquest trist panorama reivindica l’activisme comunitari. “Hem de veure aquest nou món dempeus, no pas amb por i agenollats. Treballar la col·lectivitat, identificar totes les entitats i persones que caminen en aquestes rutes, i establir aliances i cooperar en pro del bé comú, en pro dels béns públics globals”, insisteix.
De fet, no es tracta de cap gran descobriment, i la mateixa Agenda ens recorda pràctiques ancestrals com l’ubuntu (el concepte africà de pertinença, lleialtat i solidaritat que es resumeix en la frase «jo soc perquè nosaltres som»); el sumak kawsay (la creença en la plenitud de la vida dels pobles andins i amazònics); o la karuna la paraula en sànscrit que els budistes utilitzen per parlar de la compassió com la motivació per ajudar a reduir el patiment dels altres. I moltes altres idees i pràctiques que han existit i existeixen per avançar en comú cap al benestar de tothom.
EXEMPLES CONCRETS
Com cada any, l’Agenda inclou més de cinquanta articles de diversos autors i autores –plomes destacades en l’àmbit de la teologia, l’economia, l’ecologia, l’educació, la filosofia...– agrupats en tres àmbits: veure, jutjar i actuar. Es tracta de la metodologia habitual de l’Agenda, que com a eina pedagògica no només convida a observar cap a on va el món, sinó també a reflexionar i actuar en conseqüència. Hi podem trobar exemples concrets, com la lluita de les Margaridas, les treballadores rurals del Brasil que reclamen els seus drets i que porten el nom d’una activista assassinada per terratinents a l’estat de Paraiba el 1983. O com el de l’associació Elín de Ceuta, que treballa amb la realitat de les persones migrades, denunciant fins a quin punt són utilitzades pel govern del Marroc com una eina de pressió contra l’Estat espanyol. O com la lluita antifeixista que s’està organitzant en molts països contra aquesta xacra inacceptable.
Des de Catalunya, l’aportació al contingut de l’agenda és important, amb articles com el del filòsof Josep Maria Terricabras, que recorda que només en comunitat sabem qui som. “Si no volem que el món se’ns acabi de podrir a les mans –hi afirma– és hora de reclamar la vida i el poder de les comunitats, aquelles en què som algú, en què se’ns reconeix i se’ns protegeix.” Terricabras també afegeix: “Ho haurem de fer junts, resistint amb determinació, cívicament alçats, a favor d’una educació crítica per a tots, d’una sanitat pública de qualitat, de llocs de treball igualment remunerats per a dones i homes, de seguretat pública, d’habitatge assequible, de jubilació digna. És per això que hem de lluitar, és això que hem d’exigir i, sempre que calgui, ajudar a estructurar pel nostre compte. Mai no podrem ser una autèntica comunitat si no actuem com a tal.”
La gran tasca que proposa l’Agenda es veu complementada novament amb materials com el calendari solidari, que conté una sèrie d’efemèrides mensuals destacades, o amb l’edició del llibre de Joan Surroca Com salvar-nos amb el planeta en sistema Braille. Sense oblidar la Campanya d’Anada i Tornada, que permet intercanviar experiències i reforçar els llaços que l’Agenda proporciona entre comunitats.
