Aferrats al mandat de l’1-O

“De l’1-O se’n deriva un mandat: fer de Catalunya un estat independent en forma de República”. Sota aquesta premissa Junts va aprovar el juliol d’aquest any la ponència política que fixa com a prioritat, precisament, implantar aquest mandat i fer-lo plenament efectiu. Quan? No hi ha terminis. Com? Primer cal preparar-se.

Junts per Catalunya, com ells mateixos es defineixen, són un partit nascut arran de l’1-O i es deuen al seu mandat. Admeten, però, que el camí és costerut un cop constatada l’agressivitat amb què actua l’Estat espanyol per mantenir la unitat del territori per la qual cosa una de les actuacions prioritàries és la construcció del ja tan polèmic espai d’unitat estratègic que reuneixi tots els actors del moviment independentista a l’entorn del marc del Consell per la República, que lidera Carles Puigdemont. El motiu? És “l’únic espai autènticament republicà” que recull el fil que ens uneix amb el govern legítim de l’1-O. Així ho explica un dels ideòlegs del partit, Aleix Sarri, responsable de l’oficina dels europarlamentaris a l’exili, Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí. Junts també aposta per activar l’Assemblea de Càrrecs Electes formada per càrrecs electes de les diferents cambres de representació i també especialment del món local.

“Necessitem una tasca institucional, sí, però també una d’exterior que no estigui a l’abast legal de l’Estat” explica Sarri i en aquest punt, hi afegeix, “hi estàvem d’acord tots els actors de l’independentisme i, de fet, era un punt que formava part de l’acord de govern amb ERC.” Precisament aquest punt no tan sols no es va poder acabar de materialitzar sinó que va ser el desencadenant del trencament de la coalició. “Aquest espai hauria de prioritzar les tasques per preparar una activació de la declaració de la independència” que es va votar el 27 d’octubre del 2017. Aquesta declaració política no va ser mai publicada al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) ni al DOGC. Tanmateix, Sarri posa en valor l’aprovació del text en una sessió plenària del Parlament amb “els vots de diputats escollits democràticament” en unes eleccions i, per tant, “és vigent”. “Altra cosa és que no estigui aplicada, però en els darrers cinc anys no hi hagut cap declaració que desmenteixi aquella declaració ni el referèndum de l’1-O”, afegeix. Fer efectiva la DUI del 27-O sorgida de l’1-O és, per tant, “la gran tasca pendent de l’independentisme”, assenyala. L’activació de la declaració d’independència aniria lligada a l’aprovació d’una llei de transició nacional, però ja alerten que és el camí més difícil que requerirà mobilització ciutadana, majoria parlamentària, unitat de l’independentisme i suport internacional. No en va, cal recordar que la declaració d’independència votada i aprovada el 2017 no es va publicar i posteriorment va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional.

Tanmateix, aquests passos no són compartits en absolut per ERC mentre que per Junts, la formació que va néixer al voltant del president a l’exili Carles Puigdemont, són factors primordials. Asseguren que apuntalar l’Estat com fa ERC distorsiona el missatge arreu del món i no transmet que el conflicte territorial entre Catalunya i Espanya continua pendent. “O bé l’Estat és repressiu, empresona, exilia i espia o bé és dialogant”, etziba Sarri, que assegura que mai es trobarà una solució al conflicte des del diàleg perquè el govern espanyol “mai reconeixerà ni que som una nació ni el nostre dret a l’autodeterminació”. Junts considera que ERC, pel contrari, envia un senyal que impedeix que el mateix moviment independentista “es reconstrueixi i prepari l’embat”. “Qualsevol tracte té en la base el reconeixement a l’autodeterminació i renegar de tot el que va passar ens situa en una casella estatutària i això no és el que l’independentisme va votar en les darreres eleccions.

En aquest escenari, el paper del govern autonòmic també té un paper important, sobretot pel que fa al Preparem-nos, lema que acompanya el full de ruta de Junts. En aquest sentit, el govern de la Generalitat hauria de treballar en tots aquells escenaris que, segons Sarri, “acosten el país cap la independència i no pas el contrari”.

Junts aposta per continuar preparant les estructures d’estat, terme avui polèmic i aporrinat arran dels fets d’octubre del 2017, quan es va evidenciar que el país no tenia fonaments sòlids per mantenir la declaració d’independència. Ara cal preparar les “condicions objectives” que portin el país cap a un augment de la sobirania energètica del país i la desconnexió econòmica respecte de l’Estat espanyol i que a la llarga serveixin per assolir “un autèntic control del territori”. Per assolir més sobirania energètica, per exemple, s’aposta per renegociar la moratòria que dificulta l’extensió de les energies renovables i aplicar a Catalunya la directiva europea de comunitats energètiques locals. També s’aposta per la preparació de l’Agència Tributària Catalana perquè qualsevol ciutadà català hi pugui pagar els impostos. En la ponència política de Junts aprovada el juliol del 2022 s’afirma que les institucions governades per Junts i els seus dirigents seran els primers a predicar amb l’exemple i fer el mateix per tal de donar seguretat als ciutadans amb els quals, s’admet, s’ha de tornar a teixir la confiança que ara no existeix però que el 2017 va permetre construir i portar a terme un dels fets històrics més importants a Europa: la defensa col·lectiva de l’autodeterminació de forma democràtica i pacífica enfront la repressió i la violència exercida per l’Estat espanyol.