2022. Al llindar de l’abisme

Gabriel García Márquez afir­mava que “la memòria del cor eli­mina els mals records i mag­ni­fica els bons, i, gràcies a aquest arti­fici, acon­se­guim supor­tar el pas­sat”. La frase, des d’un punt de vista de memòria col·lec­tiva, tin­dria un munt de feina per aquest 2022 que dei­xem enrere, en què els astres s’han con­ju­rat per con­cen­trar-hi un munt de mals records que cos­tarà dei­xar enrere; entre altres raons, perquè ens han situat al llin­dar de l’abisme i perquè alguns encara tenen una afec­tació evi­dent en el pre­sent.

Aquest ha estat l’any, en pri­mer lloc, en què la guerra ha tor­nat a sac­se­jar Europa i el món sen­cer. Més enllà de les con­seqüències direc­tes, en vides des­truïdes, la guerra també ha sac­se­jat el tau­ler inter­na­ci­o­nal, amb països tra­di­ci­o­nal­ment neu­trals que dema­na­ven l’ingrés a l’OTAN i una cursa arma­men­tista pre­o­cu­pant que avançava en paral·lel a les san­ci­ons impo­sa­des a Rússia. El con­flicte també ha impac­tat de valent en la nos­tra vida quo­ti­di­ana, amb un enca­ri­ment de l’ener­gia i els ali­ments com feia temps que no es veia.

El 2022 també ha estat l’any en què s’han evi­den­ciat fenòmens mete­o­rològics extrems que posen de mani­fest la situ­ació d’emergència climàtica que vivim. Però, al mateix temps, en què s’han posat de mani­fest la insu­ficiències de les mesu­res per atu­rar can­vis que s’intu­ei­xen irre­ver­si­bles. Ni la Con­ferència per al Canvi Climàtic que es va cele­brar a Egipte a prin­ci­pis del mes pas­sat ni les mesu­res que s’impul­sen des dels poders públics com­plei­xen els acords adop­tats i, encara menys, les neces­si­tats per afa­vo­rir un canvi real de model.

El 2022 també ha estat un any de tur­bulències polítiques, amb el tren­ca­ment de la majo­ria inde­pen­den­tista. L’expre­si­dent de Junts Jordi Sànchez va sen­ten­ciar que la rup­tura del govern entre ERC i Junts sig­ni­fi­cava “la fi del procés”. Sigui com sigui, les pica­ba­ra­lles, que han tin­gut epi­so­dis ten­sos com ara la sus­pensió del dipu­tat Pau Juvillà i la de la pre­si­denta del Par­la­ment, han aca­bat pro­vo­cant el tren­ca­ment del govern i un dis­tan­ci­a­ment entre par­tits i enti­tats; un esce­nari ben allu­nyat del que es va viure l’1 d’octu­bre del 2017, del qual pre­ci­sa­ment hem com­plert els cinc anys. Mal­grat tot, el clima de repressió no s’ha atu­rat i hem sabut que més d’una sei­xan­tena de polítics i líders inde­pen­den­tis­tes han estat espi­ats, men­tre que molts altres havien de pas­sar pels jut­jats o bé tenen cau­ses pen­dents.

El 2022 també ens ha dei­xat notícies posi­ti­ves, o com a mínim espe­rançado­res, tant en l’àmbit sani­tari com també cul­tu­ral i des d’un punt de vista huma­ni­tari. Algu­nes d’aques­tes han estat el final de les res­tric­ci­ons per la pandèmia de la covid, la cura fun­ci­o­nal d’una paci­ent amb VIH i els avenços espe­rançadors en el trac­ta­ment d’algu­nes malal­ties. O, si ens cenyim a l’àmbit cul­tu­ral, el feno­men Alcarràs i l’entro­nit­zació de Rosalía en els pre­mis Grammy Lla­tins. Notícies que, seguint la cita de l’escrip­tor colombià, ens per­me­ten supor­tar millor el pas­sat.