El dossier

Una bona collita

La pel·lícula de Carla Simón ‘Alcarràs’ ha estat un autèntic fenomen i ha fet un efecte multiplicador per a un sector audiovisual, i de la cultura en general, que aquest any repunta

CAP A LA NORMALITAT
El 2022 ha estat excel·lent per a Carla Simón, i també ha estat l’any d’un repunt del cinema català i de recuperació de públics
MÉS DINERS
El govern català potencia l’audiovisual i, per primer cop, atorgarà 7,5 milions a la producció de cinc sèries de gran format

Si hi ha un nom al podi de la cul­tura de l’any 2022 és el de la guio­nista i direc­tora de cinema Carla Simón. La seva pel·lícula Alcarràs, gua­nya­dora de l’Os d’Or de la Ber­li­nale el 16 de febrer, ha fet omni­pre­sents els mem­bres d’una família de page­sos d’aquest poble del Segrià que fa la dar­rera collita d’un camp de préssecs que tenen arren­dat des de fa 80 anys, i amb la qual veuen com s’ensorra la seva forma de vida. Els pro­ta­go­nis­tes d’aquest cant a la terra han entrat a les nos­tres cases i els hem vist pro­jec­tats per totes les pan­ta­lles. El film ha arri­bat a ser el més taqui­ller, amb una recap­tació que a hores d’ara ja supera els 2,2 mili­ons d’euros, i ha esde­vin­gut un autèntic feno­men, sense gai­res ante­ce­dents en el cinema inde­pen­dent. Alcarràs ha estat vist pel sec­tor com un revul­siu històric sense pre­ce­dents per al cinema català i, en unes pla­nes dedi­ca­des a resu­mir l’any que estem a punt de dei­xar enrere, el nom de la cine­asta cata­lana hi figura en lle­tres d’or. A les aca­ba­lles d’aquest any, a Carla Simón li que­dava corda per esti­rar: al setem­bre, l’Acadèmia del Cinema Espa­nyol va anun­ciar que la pel·lícula de la cata­lana repre­sen­ta­ria Espa­nya en la cate­go­ria de millor film inter­na­ci­o­nal dels Oscar. La cursa cap a la 95a edició dels pre­mis de Hollywood, que se cele­brarà el 12 de març vinent, però, ha que­dat final­ment estron­cada. El dia 21 de desem­bre l’Acadèmia de Hollywood va publi­car la popu­lar short­list, en què no va incloure la cinta cata­lana.

Mal­grat això, el 2022 ha estat l’any de Carla Simón i, per poc que tot vagi bé, també ho serà l’any 2023. Alcarràs i Un año, una noche, d’Isaki Lacu­esta, amb 14 nomi­na­ci­ons cada una, són les grans favo­ri­tes en els Gaudí 2023, que es lliu­ra­ran al MNAC el 22 de gener. Alcarràs com­pe­tirà en la cate­go­ria del premi a la millor pel·lícula amb Suro, film de Mikel Gur­rea (rodada en català en diver­ses loca­lit­za­ci­ons de l’Empordà) que ha acon­se­guit 10 nomi­na­ci­ons; El fred que crema, de Santi Tru­llen­que, i Nosal­tres no ens mata­rem amb pis­to­les, de Maria Ripoll. Entre les nomi­na­ci­ons des­ta­ca­des d’Alcarràs també hi ha les de millor direcció, guió i cinc intèrprets. Les pel·lícules que aquest any enfi­len el camí dels Gaudí són una bona mos­tra de les estre­nes d’aquest 2022 i del poten­cial del cinema català.

I encara té més pos­si­bi­li­tats d’omplir el cis­tell de reco­nei­xe­ments: el film de Simón, amb 11 nomi­na­ci­ons, és un dels que té més pos­si­bi­li­tats de tri­om­far en els pre­mis Goya del 2023. La car­rera de Carla Simón ha començat a rodar amb força aquest 2022 però la velo­ci­tat que pren la fa impa­ra­ble per a l’any que estem a punt d’ence­tar.

Hi ha un altre títol d’un altre cine­asta des­ta­cat que enguany s’ha endut la corona de llo­rer: Paci­fic­tion, d’Albert Serra. El motiu és que la pres­ti­gi­osa revista fran­cesa dedi­cada al món del cinema Cahi­ers du Cinéma ha con­si­de­rat aquest film del banyolí Albert Serra com el millor del 2022, en una llista de les 10 millors pro­duc­ci­ons de l’any. Paci­fic­tion es va estre­nar al maig en el Fes­ti­val de Canes, com­pe­tint en la selecció ofi­cial. La cinta fa una crítica irònica de la crisi nuclear que vivim avui dia i narra la peripècia de De Roller, inter­pre­tat per Benoît Magi­mel, un alt repre­sen­tant de l’Estat francès que s’enfronta a l’amenaça de nous assa­jos nucle­ars a l’illa de Tahití. El film també aspira als Gaudí 2023, en la cate­go­ria de millor pel·lícula en llen­gua no cata­lana.

MÉS ACTI­VI­TAT I MÉS PÚBLIC

Amb la pandèmia que encara cueja però que ha dei­xat enrere –toquem fusta– els mesos més durs i letals a con­seqüència del virus de la covid, el sec­tor del cinema, i el de la cul­tura en gene­ral, ha començat a recu­pe­rar espec­ta­dors i lec­tors i a nor­ma­lit­zar balanços. Després de gai­rebé tres anys de dava­llada d’acti­vi­tat i d’espec­ta­dors, i de pèrdues per totes dues ban­des, sales de cinema, museus, gale­ries, tea­tres, lli­bre­ries i audi­to­ris i sales de con­certs han gua­nyat alè i han emprès el camí de retorn cap a les xifres pre­pandèmiques. I amb una mica més de coll pel que fa a diners públics: el pres­su­post del Depar­ta­ment de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat ha aug­men­tat aquest any un 28,3% res­pecte dels ante­ri­ors comp­tes apro­vats i s’ha pas­sat de l’1,1% de l’any ante­rior a l’1,3% del pres­su­post de la Gene­ra­li­tat per a cul­tura, enguany, amb un incre­ment net de 70 mili­ons d’euros. Si bé aquest any ha estat excel·lent per a uns cine­as­tes en sin­gu­lar, també ha estat l’any d’un repunt del cinema del nos­tre país i de recu­pe­ració de públics. L’Acadèmia del Cinema Català va faci­li­tar a l’octu­bre les dades de les pro­duc­ci­ons estre­na­des el 2022, entre les quals es des­taca que el pres­su­post mitjà del cinema català ha aug­men­tat lleu­ge­ra­ment i que sis dels títols d’enguany que aspi­ren als Gaudí han cos­tat més de 3 mili­ons d’euros.

Dis­tribuïdors i pro­duc­tors de cinema inde­pen­dent van cele­brar –en el marc d’una taula rodona con­vo­cada el 10 d’octu­bre en el Fes­ti­val de Sit­ges– “l’efecte mul­ti­pli­ca­dor” per al sec­tor audi­o­vi­sual del film de Carla Simón. Aquest 2022, rodar en català “ha dei­xat de ser una bar­rera impor­tant”, i les pla­ta­for­mes de stre­a­ming, “lluny de mar­gi­nar les pro­duc­ci­ons” en versió ori­gi­nal en català, “han aju­dat a expan­dir-les”, segons van expli­car els res­pon­sa­bles de la taula rodona en un comu­ni­cat. Pel direc­tor de Fil­max, Car­los Fernández, “si abans rodar en català era una gran bar­rera, ara és molt més petita. Les pla­ta­for­mes han faci­li­tat que els pro­jec­tes flu­ei­xin”.

El govern també ha fet un gir de guió per poten­ciar l’audi­o­vi­sual català, i el 13 de desem­bre va anun­ciar que, per pri­mera vegada, el Depar­ta­ment de Cul­tura ator­garà 7,5 mili­ons a la pro­ducció de cinc fic­ci­ons de gran for­mat en llen­gua cata­lana; o sigui, fins a 1,5 mili­ons per cinc sèries de pro­ducció cata­lana i en català, un requi­sit per poder acce­dir a les sub­ven­ci­ons que res­pon a l’objec­tiu de fomen­tar la pro­ducció audi­o­vi­sual en llen­gua cata­lana. Aquesta ajuda econòmica del govern per­metrà que les sèries tin­guin un pres­su­post més ele­vat (uns 4 mili­ons d’euros de mit­jana) i puguin com­pe­tir cos a cos amb altres sèries i pro­duc­ci­ons euro­pees en un mer­cat molt més glo­bal. Les cinc sèries, a les quals s’ha ator­gat la màxima sub­venció pre­vista en la línia d’ajuts, són El mal (Medi­a­pro­ducción SLU), Rava­le­jar (Arca­dia Motion Pic­tu­res SL), Puber­tat (Dis­tinto Films, Corte y Con­fección de Películas i Uri Films), Això no és Suècia (Nanouk Films) i El fill del xòfer (Zeta Audi­o­vi­sual i On Cinema); totes aques­tes, encara en fase de pro­ducció.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor