Una bona collita

Si hi ha un nom al podi de la cul­tura de l’any 2022 és el de la guio­nista i direc­tora de cinema Carla Simón. La seva pel·lícula Alcarràs, gua­nya­dora de l’Os d’Or de la Ber­li­nale el 16 de febrer, ha fet omni­pre­sents els mem­bres d’una família de page­sos d’aquest poble del Segrià que fa la dar­rera collita d’un camp de préssecs que tenen arren­dat des de fa 80 anys, i amb la qual veuen com s’ensorra la seva forma de vida. Els pro­ta­go­nis­tes d’aquest cant a la terra han entrat a les nos­tres cases i els hem vist pro­jec­tats per totes les pan­ta­lles. El film ha arri­bat a ser el més taqui­ller, amb una recap­tació que a hores d’ara ja supera els 2,2 mili­ons d’euros, i ha esde­vin­gut un autèntic feno­men, sense gai­res ante­ce­dents en el cinema inde­pen­dent. Alcarràs ha estat vist pel sec­tor com un revul­siu històric sense pre­ce­dents per al cinema català i, en unes pla­nes dedi­ca­des a resu­mir l’any que estem a punt de dei­xar enrere, el nom de la cine­asta cata­lana hi figura en lle­tres d’or. A les aca­ba­lles d’aquest any, a Carla Simón li que­dava corda per esti­rar: al setem­bre, l’Acadèmia del Cinema Espa­nyol va anun­ciar que la pel·lícula de la cata­lana repre­sen­ta­ria Espa­nya en la cate­go­ria de millor film inter­na­ci­o­nal dels Oscar. La cursa cap a la 95a edició dels pre­mis de Hollywood, que se cele­brarà el 12 de març vinent, però, ha que­dat final­ment estron­cada. El dia 21 de desem­bre l’Acadèmia de Hollywood va publi­car la popu­lar short­list, en què no va incloure la cinta cata­lana.

Mal­grat això, el 2022 ha estat l’any de Carla Simón i, per poc que tot vagi bé, també ho serà l’any 2023. Alcarràs i Un año, una noche, d’Isaki Lacu­esta, amb 14 nomi­na­ci­ons cada una, són les grans favo­ri­tes en els Gaudí 2023, que es lliu­ra­ran al MNAC el 22 de gener. Alcarràs com­pe­tirà en la cate­go­ria del premi a la millor pel·lícula amb Suro, film de Mikel Gur­rea (rodada en català en diver­ses loca­lit­za­ci­ons de l’Empordà) que ha acon­se­guit 10 nomi­na­ci­ons; El fred que crema, de Santi Tru­llen­que, i Nosal­tres no ens mata­rem amb pis­to­les, de Maria Ripoll. Entre les nomi­na­ci­ons des­ta­ca­des d’Alcarràs també hi ha les de millor direcció, guió i cinc intèrprets. Les pel·lícules que aquest any enfi­len el camí dels Gaudí són una bona mos­tra de les estre­nes d’aquest 2022 i del poten­cial del cinema català.

I encara té més pos­si­bi­li­tats d’omplir el cis­tell de reco­nei­xe­ments: el film de Simón, amb 11 nomi­na­ci­ons, és un dels que té més pos­si­bi­li­tats de tri­om­far en els pre­mis Goya del 2023. La car­rera de Carla Simón ha començat a rodar amb força aquest 2022 però la velo­ci­tat que pren la fa impa­ra­ble per a l’any que estem a punt d’ence­tar.

Hi ha un altre títol d’un altre cine­asta des­ta­cat que enguany s’ha endut la corona de llo­rer: Paci­fic­tion, d’Albert Serra. El motiu és que la pres­ti­gi­osa revista fran­cesa dedi­cada al món del cinema Cahi­ers du Cinéma ha con­si­de­rat aquest film del banyolí Albert Serra com el millor del 2022, en una llista de les 10 millors pro­duc­ci­ons de l’any. Paci­fic­tion es va estre­nar al maig en el Fes­ti­val de Canes, com­pe­tint en la selecció ofi­cial. La cinta fa una crítica irònica de la crisi nuclear que vivim avui dia i narra la peripècia de De Roller, inter­pre­tat per Benoît Magi­mel, un alt repre­sen­tant de l’Estat francès que s’enfronta a l’amenaça de nous assa­jos nucle­ars a l’illa de Tahití. El film també aspira als Gaudí 2023, en la cate­go­ria de millor pel·lícula en llen­gua no cata­lana.