El dossier

L’àvia de l’1 d’octubre

El dia del referèndum, la Pilar i la seva filla van mantenir amagades a casa seva les urnes de Prullans (Cerdanya)

La Pilar és filla de Bar­ce­lona, però des de fa poc està ins­tal·lada a la Cer­da­nya en com­pa­nyia de la seva filla. Des de casa seva té una vista magnífica de la plana i la serra del Cadí. Va néixer l’1 d’octu­bre del 1920 i un altre 1 d’octu­bre, en aquest cas del 2017, es va con­ver­tir en pro­ta­go­nista invo­luntària quan va ama­gar les urnes de Pru­llans al seu garatge. Aquell dia va pas­sar a ser l’àvia del referèndum.

Quan tenia 11 anys, la Pilar va viure en directe la pro­cla­mació de la República: “El meu pare, que era molt religiós i més aviat de dre­tes, tenia inqui­e­tud per saber què pas­sava i em va por­tar car­rer Ari­bau avall. Recordo els rius de gent que cri­dava «Visca la República!». A la Plaça de Sant Jaume estàvem molt estrets.” També recorda molt l’enter­ra­ment de Fran­cesc Macià: “Sem­blava que tot­hom era maci­a­nista. Tenia molt carisma!” El 6 d’octu­bre del 1934 el té gra­vat amb un sen­ti­ment molt dife­rent al del 14 d’abril del 1931, “amb por”. Quan es va pro­duir el cop d’estat a Bar­ce­lona, la Pilar estava espe­rant un tren a l’estació del pas­seig de Gràcia, i recorda que uns mili­ci­ans armats li van dir: “Aneu cap a casa, que hi haurà una revolta!”

La història de la relació entre la Pilar i el que es con­ver­ti­ria en el seu marit és d’aque­lles que fan encon­gir el cor. Als ini­cis de la guerra, un veí li va dema­nar si es podia car­te­jar amb un jove que estava al front i a qui ella no conei­xia de res. Hi va acce­dir. Quan ell va acon­se­guir el pri­mer permís, la va voler conèixer. “Vaig que­dar impres­si­o­nada. Era una per­sona molt edu­cada”, recorda. El 18 de juliol del 1936 ell estava a la zona que van domi­nar els solle­vats, però va apro­fi­tar el tras­llat al front de Madrid per pas­sar-se al bàndol repu­blicà. Ho va pagar car. Quan Franco va gua­nyar, el van empre­so­nar i el van por­tar fins a Àfrica, on va estar-hi tres anys. Va tor­nar “amb una mà al davant i una altra al dar­rere”, explica. Es va dedi­car a la cons­trucció i no es van poder casar fins vuit anys després d’haver-se cone­gut.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.