L’àvia de l’1 d’octubre

La Pilar és filla de Barcelona, però des de fa poc està instal·lada a la Cerdanya en companyia de la seva filla. Des de casa seva té una vista magnífica de la plana i la serra del Cadí. Va néixer l’1 d’octubre del 1920 i un altre 1 d’octubre, en aquest cas del 2017, es va convertir en protagonista involuntària quan va amagar les urnes de Prullans al seu garatge. Aquell dia va passar a ser l’àvia del referèndum.

Quan tenia 11 anys, la Pilar va viure en directe la proclamació de la República: “El meu pare, que era molt religiós i més aviat de dretes, tenia inquietud per saber què passava i em va portar carrer Aribau avall. Recordo els rius de gent que cridava «Visca la República!». A la Plaça de Sant Jaume estàvem molt estrets.” També recorda molt l’enterrament de Francesc Macià: “Semblava que tothom era macianista. Tenia molt carisma!” El 6 d’octubre del 1934 el té gravat amb un sentiment molt diferent al del 14 d’abril del 1931, “amb por”. Quan es va produir el cop d’estat a Barcelona, la Pilar estava esperant un tren a l’estació del passeig de Gràcia, i recorda que uns milicians armats li van dir: “Aneu cap a casa, que hi haurà una revolta!”

La història de la relació entre la Pilar i el que es convertiria en el seu marit és d’aquelles que fan encongir el cor. Als inicis de la guerra, un veí li va demanar si es podia cartejar amb un jove que estava al front i a qui ella no coneixia de res. Hi va accedir. Quan ell va aconseguir el primer permís, la va voler conèixer. “Vaig quedar impressionada. Era una persona molt educada”, recorda. El 18 de juliol del 1936 ell estava a la zona que van dominar els sollevats, però va aprofitar el trasllat al front de Madrid per passar-se al bàndol republicà. Ho va pagar car. Quan Franco va guanyar, el van empresonar i el van portar fins a Àfrica, on va estar-hi tres anys. Va tornar “amb una mà al davant i una altra al darrere”, explica. Es va dedicar a la construcció i no es van poder casar fins vuit anys després d’haver-se conegut.