El dossier

UN VETERÀ DE LA REPÚBLICA

És l’últim supervivent del Regiment Pirinenc núm. 1, la primera unitat militar creada per la Generalitat republicana

La vida de Joan Escudé no només és llarga, de més d’un segle, sinó també espe­ci­al­ment dura i intensa. Va néixer a Cape­lla­des el 6 de gener del 1916 i es va que­dar orfe de pare quan tenia deu mesos. De petit, va pas­sar molta misèria: no va tenir les pri­me­res saba­tes fins que va fer la pri­mera comunió i no va tas­tar la llet fins que tenia 11 anys. La seva mare va voler emi­grar a l’Argen­tina, però en el dar­rer moment es van que­dar a Bar­ce­lona i es va ins­tal·lar com a por­tera en un bloc de pisos a prop de la plaça Espa­nya. Amb només 12 anys es va haver de posar a tre­ba­llar com a ofi­ci­nista, i poc després, com a apre­nent en un taller d’imat­ges reli­gi­o­ses de guix.

Durant la República, com molts joves d’ales­ho­res, es va impli­car política­ment. Va mili­tar a Estat Català i també for­mava part de Pales­tra, una enti­tat patriòtica fun­dada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca. Quan va escla­tar la guerra, en Joan tre­ba­llava repa­rant plo­mes esti­logràfiques de la casa Parker, però l’afició per la mun­ta­nya i, sobre­tot, les con­vic­ci­ons repu­bli­ca­nes, van fer que decidís pre­sen­tar-se com a volun­tari per a l’esca­mot piri­nenc. Fins que Franco va pren­dre Bil­bao no els van armar i no el van situar al front d’Aragó. Va par­ti­ci­par en l’ofen­siva de Belc­hite, i pocs dies després, en la de Sami­a­nigo, una bata­lla en què van per­dre la vida més de 6.000 com­ba­tents. Recorda amb molta pre­cisió alguns epi­so­dis d’aquells com­bats, en què en més d’una ocasió va pen­sar que “no n’arri­ba­ria a sor­tir amb vida”, com ara quan li va caure una bomba a pocs centímetres de distància que no va arri­bar a explo­tar.

Després de la guerra, va estar als camps d’inter­na­ment de Sant Cebrià i el Bar­carès i, quan va tor­nar, el van obli­gar a fer el ser­vei mili­tar: “Se’m va fer molt llarg. Eren tres anys, però vaig acon­se­guir fal­se­jar uns docu­ments i em vaig estal­viar sis mesos.” Després van venir els pro­ble­mes per tro­bar feina: “A la meva antiga feina no em volien per rojo y sepa­ra­tista, i em va cos­tar molt tro­bar un lloc on tre­ba­llar.” Final­ment, va poder refer la seva vida repa­rant màqui­nes d’escriure i, a finals de la dècada dels cin­quanta, va mun­tar la seva pròpia empresa.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor