MOURE PEÇA DES DEL MOIANÈS
Segons la Federació Internacional d’Escacs, en Joan és el jugador en actiu de més edat
Joan Codina és memòria viva del Moianès, i també una persona alegre, amb un somriure encomanadís, un conversador infatigable. Va néixer el 21 de setembre del 1920 i recorda un munt d’episodis històrics, des del 14 d’abril del 1931, quan va presenciar la proclamació de la República des del Foment Catalanista Republicà de Moià i es va guanyar una bona reprimenda de la seva mare, fins als fets d’octubre, quan “van voler mobilitzar els joves del poble, però quan s’hi van posar ja s’havia acabat tot”. El període de la guerra el recorda com “una baralla de gossos en què ningú sabia el que es feia”: “Tot van ser desgràcies.” Va formar part de la Lleva del Biberó, va fer d’ajudant de telegrafista i va fer el bateig de foc al pic de la Mussara. Quan es va trencar el front de l’Ebre van marxar precipitadament i, a través de carretes secundàries, va arribar fins a Cervera de la Marenda. Va passar del camp d’Argelers a la plaça de braus de Sant Sebastià i d’aquí novament a Moià.
La gran passió d’en Joan han estat els escacs. Va començar a jugar-hi quan tenia 12 o 13 anys. El seu pare el duia al cafè i allí va veure un home que jugava tot sol amb l’ajuda d’un llibre. Acabada la guerra, va començar a ensenyar el jovent. Recorda quan va fer venir el campió de Catalunya, Rafel Llorens, a fer unes simultànies al Bar Condal. També jugava per correspondència, en esperanto. L’any passat va rebre la insígnia de plata de la Federació Catalana. La Federació Internacional va considerar-lo el jugador en actiu de més edat del món, tot i des de fa poc no hi juga perquè no hi veu gaire i diu que confon “els cavalls amb els alfils”.
