abadia de montserrat
El miracle de Montserrat
La major part dels milers de visitants que s’arriben fins al monestir de Montserrat, un dels símbols de l’imaginari català, no visiten la seva biblioteca ja que forma part de la clausura; i, molt probablement, ni tan sols en coneixen l’existència. Però aquest espai és un dels més significatius del monestir, una mostra del paper que ha tingut Montserrat en la cultura catalana. La preservació de la col·lecció de llibres, que s’ha mantingut des del segle XI fins avui dia, és, també, un petit miracle. El moment més tràgic de la seva llarga història es va produir el 1811, durant l’anomenada guerra del Francès, quan el monestir es va destruir completament i el seu fons bibliogràfic es va dispersar. De mica en mica, però, la biblioteca es va anar refent i, per mitjà de l’abat Antoni M. Marcet, la biblioteca va ressorgir amb força i va passar, en pocs anys, dels 15.000 als 150.000 volums. Durant el període d’entreguerres, entre el 1918 i el 1936, el creixement va seguir, amb l’adquisició de biblioteques senceres a Alemanya o altres països i amb l’arribada d’algunes joies, com ara les que ens mostra la seva bibliotecària, l’Àngels Rius. Amb l’esclat de la guerra, el 1936, els monjos van haver de fugir del monestir, però la ràpida actuació de la conselleria de Cultura de la Generalitat va garantir la preservació del seu llegat. D’aquell període fins i tot es conserven llibres procedents de les Milícies de la Cultura o del Servei de Biblioteques del Front. Avui, la biblioteca té un fons de més de 330.000 llibres, 1.500 manuscrits, 400 incunables, 18.000 gravats i 3.800 obres del segle XVI; un patrimoni excepcional al servei dels monjos i també dels estudiosos.
EL TRESOR
Monuments d’Egipte i Etiòpia
Any: 1849-1859
Impressor: Nicolaische Buchhandlung (Berlín)
Autor: Karl Richard Lepsius
UNA EXPEDICIÓ A EGIPTE
“Karl Richard Lepsius (Naumburg an der Saale, Saxònia-Anhalt, 1810 - Berlín, 1884), lingüista i bibliotecari prussià, va ser un dels primers egiptòlegs i també un dels primers a marcar les directrius i la metodologia d’aquesta ciència. Entre els anys 1842 i 1845 va dur a terme una expedició científica a Egipte en nom del rei de Prússia, Frederic Guillem IV. Els resultats van ser resumits per ell en la gran obra Denkmäler aus Aegypten und Aethiopien. Édouard Naville va ser l’encarregat de publicar els textos explicatius, mentre que Kurt Sethe va ser el responsable de la preparació, que va comptar amb l’ajuda de l’arquitecte governamental Borchardt.”