2023 Un planeta en crisi

Es fa difícil resumir un any com el que deixem enrere. Com podran comprovar a les pàgines següents, ni tan sols 30 imatges, per molt significatives que siguin, poden arribar a fer-ho. En tot cas, l’any ens deixa, novament, un escenari de violència, amb els conflictes d’Ucraïna i de Gaza com a exemples més paradigmàtics. El primer s’arrossega des de l’any passat i es troba enquistat des de fa mesos, malgrat els esforços d’Occident per alimentar la maquinària de guerra d’Ucraïna i els de la Rússia de Vladímir Putin per mantenir el torcebraç. En el cas de Gaza, es tracta d’un conflicte amb arrels profundes, però que des del 7 d’octubre passat ha entrat en una espiral nova, marcada per un atac indiscriminat a la població civil. Dos mesos després de l’inici de la invasió, Israel sembla lluny de l’objectiu de destruir Hamàs. I, dia rere dia, creix el convenciment que l’objectiu final és aniquilar el poble palestí, que ja acumula més de 20.000 morts i una ferida profunda que trigarà generacions a curar-se. La violència, doncs, ha estat ben present en el dia a dia dels darrers dotze mesos, i no sembla que hi hagi gaire expectatives de revertir la situació.

Malgrat tot, aquest any ha posat de manifest, encara més, que ens trobem en una crisi climàtica inaturable, que tindrà conseqüències sanitàries nefastes i que alterarà completament la nostra manera de viure. No cal anar gaire lluny per comprovar-ho. A casa nostra mateix, hem viscut un any atípic, amb temperatures que han trencat qualsevol estadística i amb una sequera excepcional que ens adverteix prou bé de la necessitat de canviar de dalt a baix el nostre model de vida, perfectament instal·lat en la depredació inconscient dels recursos del planeta. El document que s’ha aprovat a Dubai no sembla, arribats a aquest punt, un instrument prou eficaç per revertir aquesta situació.

Els darrers 365 dies, també hem parlat d’inflació, d’agressions sexuals, de les incidències i el traspàs de Rodalies, del model educatiu i de la intel·ligència artificial. I, lògicament, també d’eleccions i de canvis polítics, amb un retrocés dels dos principals partits independentistes que, paradoxalment, ha coincidit amb una major capacitat d’incidència en la governabilitat espanyola. El 2023 també ha estat l’any de l’amnistia, de la continuïtat d’alguna taula de diàleg (la d’ERC) i de l’estrena d’altres (la de Junts); l’any en què els dos partits independentistes han coincidit, sense voler-ho, en l’estratègia de negociar amb el govern espanyol mentre la principal plataforma de l’independentisme, l’ANC, entrava en una crisi d’identitat, amb el tema de la llista cívica com a principal motiu de discòrdia.

Han estat 365 dies convulsos, de contrastos i de reptes sense resoldre (la fi de les guerres, la crisi climàtica, el paper de la intel·ligència artificial...) que ens deixen un munt de deures per a l’any vinent. D’aquí a 365 dies, quan fem balanç del 2024, tindrem l’oportunitat de comprovar si els hem sabut resoldre; en definitiva, si estem millor o pitjor que avui.