Precaució a la muntanya
Ara que s’acosten les vacances d’estiu, és un bon moment per sortir a passejar pel bosc. Però sempre hem de prendre algunes precaucions per evitar que una activitat plaent es converteixi en una font de problemes
Mantenir-se actiu ajuda a allargar la vida. Sigui quina sigui la nostra edat, però amb més raó si hem passat de la seixantena, sortir a passejar a pas viu –tant com es pugui– durant almenys una hora al dia, evitant sempre els moments de més insolació, és una activitat saludable per al cor.
Si volem fer una excursió per la muntanya, la principal precaució que hem de prendre és que mai, en cap cas, hi anirem sols. Menys encara si és un territori nou per a nosaltres.
També és molt convenient, abans d’iniciar una excursió en companyia, deixar dit a algun familiar o amic cap a on pensem anar i a quina hora tenim previst d’arribar.
També és convenient assabentar-se, abans de sortir, de quina és la previsió meteorològica. Ens abstindrem de fer l’excursió si hi ha boira o si s’anuncien pluges. Mai sortirem si fa o està anunciada una calor intensa.
La tercera precaució és portar sempre un calçat adequat, ben adaptat al nostre peu i pensat per a l’activitat que pensem fer. Molts problemes i lesions apareixen, precisament, perquè hem utilitzat un mal calçat. Si ens lesionem per aquesta causa, podem quedar atrapats a la muntanya.
A més, cal portar un calçat adaptat a cada activitat. No ens podem ficar en un camí de pedres amb sabatilles de sola tova, ni tampoc fer una activitat breu amb botes dures. Portar un calçat que no es correspon amb l’activitat pot facilitar l’aparició d’esquinços i de lesions als turmells i als genolls. En el millor dels casos, ens cansarem més del compte.
Igualment, la roba ha de ser còmoda i s’ha d’adaptar bé. No ha d’anar fregant la pell, perquè ens faria aparèixer butllofes. Això és molt important en el cas dels mitjons.
Abans d’iniciar la marxa, hem de fer una mica d’escalfament muscular, un requisit que és important per practicar qualsevol activitat esportiva, encara que la vulguem fer suaument. Els exercicis d’escalfament abans de la passejada ens prepararan físicament i psicològicament, i també ens ajudaran a incrementar el nostre rendiment i a prevenir les lesions.
No vulguem guanyar concursos. A la muntanya anem a passar-ho bé i a fruir de les vistes. Això vol dir que no hem de fer esforços intensos quan iniciem l’activitat. Caminar per la muntanya és una activitat aeròbica, és a dir, no ens hauríem de fatigar.
Com podem saber si hem arribat a aquest punt de fatiga crítica? Perquè començarem a esbufegar.
Si això passa, ens aturarem i descansarem. També ens hidratarem. Passat un temps, podrem tornar a caminar, però ho farem a un ritme més lent.
Hi ha un truc per saber si fem l’activitat a un ritme saludable i adaptat al nostre cos: que puguem caminar i parlar alhora sense sentir-nos cansats. Si ens costa, és que no ho estem fent bé.
Cal fer pauses freqüents, durant les quals hem d’aprofitar per beure, menjar una mica i descansar. Uns deu minuts cada hora acostuma a ser un període raonable. En cas contrari, els músculs es poden refredar i hi pot haver sobrecàrregues i rampes. Evitar el refredament és molt important si fem l’activitat a l’hivern; però també hem de vigilar a l’estiu, si fa vent o si ens agafa una tempesta. Llavors hem de mirar d’anar ben abrigats.
Si anem acompanyats d’infants, llavors hem de fer pauses més sovint, però també més curtes. Després, quan estiguem a prop del final de la passejada, cal que anem reduint el ritme, ja que això ajuda a normalitzar el ritme cardiovascular i respiratori.
Quan acabem l’excursió, no ens ficarem immediatament a l’automòbil, si és que l’hem utilitzat per arribar al punt de sortida. Això pot fer que aparegui una sobrecàrrega muscular. Descansem una estona abans d’entrar al vehicle. També és convenient beure i menjar alguna cosa. Si resulta que hem fet un esforç intens, llavors farem els exercicis propis de l’escalfament muscular i després descansarem una mica més.
Els bastons de senderisme són útils perquè ajuden a mantenir l’equilibri i a reduir la càrrega sobre els turmells i els genolls. Aquests bastons també ens seran útils si tenim alguna lesió lleu.
Si portem motxilla, el pes ha d’estar ben distribuït: el que pesa més, a la part baixa i com més a prop de l’esquena millor. Sabrem que la motxilla està ben ajustada perquè no anirà oscil·lant en les pujades i baixades.
Durant la ruta s’ha de beure i menjar. Això s’ha de fer sempre, encara que l’excursió no sigui gaire llarga. Si no bevem ni recuperem els electròlits que perdem amb la suor, ens deshidratarem. El resultat és que podem tenir rampes, defalliments i, fins i tot, ens podem desorientar.
Hem de beure de tant en tant, encara que no ens sentim assedegats. I beurem a poc a poc. També hem de procurar que la beguda no estigui gaire freda.
Accidents freqüents
Els accidents passen. Podem prendre totes les precaucions i, malgrat això, lesionar-nos. Un dels incidents més freqüents, és l’esquinç de turmell. N’hi ha de diferents graus, depenent de l’abast de la lesió. També ens podem fer un esquinç de genoll, que consisteix en un estirament dels lligaments del genoll, sovint arran d’un cop o d’una caiguda. Aquesta lesió requereix l’aplicació de fred i de benes de subjecció. Cal fer repòs i mantenir la zona immobilitzada durant la recuperació.
Un cas pitjor és el de la fractura del genoll o del turmell, que es pot produir pels mateixos motius que els esquinços, però amb un impacte més gran. Si la fractura és lleu, la recuperació es pot aconseguir immobilitzant la zona i fent repòs; però en el casos més greus caldrà passar per la sala d’operacions.
Un altre incident, però menor, que pateixen els excursionistes són les durícies per fricció. Són una conseqüència del calçat inadequat. La millor manera d’evitar aquest problema, doncs, és utilitzar un bon calçat i plantilles ben adaptades al peu. Un incident semblant per un calçat inadequat són les butllofes, que apareixen per la fricció del mitjó amb la pell.
La tendinitis és una inflamació dels tendons per sobreesforç. El millor tractament és aplicar-hi gel i reposar fins que la inflamació disminueixi.
El perill d’una tempesta
Si, anant per la muntanya, ens enxampa una pluja amb llamps, no ens refugiarem sota cap arbre ni cap pedra gran. Sempre cal allunyar-se dels llocs elevats i de les cabanes aïllades. Si no tenim cap altre remei, ens esperarem asseguts i amb les mans als genolls.
Ben comunicats
En cas que algun acompanyant tingui un accident, cal comprovar el seu estat i moure’l com menys millor. Sempre que sigui possible i que l’accident no sigui greu, cal posar-lo en un lloc segur i còmode, i després demanar ajuda al 112.