L’Arxiu Nacional ingressa el fons de Manuel Ibáñez Escofet

Aquesta set­mana s’ha cele­brat l’acte de lliu­ra­ment de l’arxiu per­so­nal del peri­o­dista Manuel Ibáñez Esco­fet a la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya amb l’objec­tiu que es con­servi i difon­gui des de l’Arxiu Naci­o­nal de Cata­lu­nya, a Sant Cugat del Vallès. Han par­ti­ci­pat en l’acte la con­se­llera de Cul­tura, Natàlia Gar­riga Ibáñez; els fills i nets d’Ibáñez Esco­fet; la direc­tora gene­ral del Patri­moni Cul­tu­ral, Elsa Ibar, i el direc­tor de l’Arxiu Naci­o­nal, Fran­cesc Balada. L’acte ha estat un reco­nei­xe­ment públic del Govern a la cate­go­ria pro­fes­si­o­nal d’Ibáñez Esco­fet i sig­ni­fica l’inici del procés de for­ma­lit­zació legal de la donació d’un fons for­mat per 22 capses de docu­men­tació, que ingressa a l’Arxiu Naci­o­nal com a fons Manuel Ibáñez Esco­fet | ANC1-1365.

La con­se­llera Gar­riga ha afir­mat que l’Arxiu Naci­o­nal cus­to­diarà “com mereix aquest lle­gat impres­cin­di­ble per a Cata­lu­nya” d’un “refe­rent amb majúscula del nos­tre peri­o­disme”. El fill de Manuel Ibáñez Esco­fet, Fèlix Ibáñez Fanés ha agraït al Depar­ta­ment de Cul­tura, i a l’Arxiu Naci­o­nal, perquè “des del començament ha estat molt interes­sat” en el lle­gat i això ha estat “un estímul per a la família”. El fons docu­men­tal tenia en el moment del seu lliu­ra­ment a l’Arxiu Naci­o­nal, abans de la seva ins­tal·lació defi­ni­tiva, un volum de 2,2 m (22 capses de for­mat estàndard). Es tracta de l’arxiu con­ser­vat per la seva vídua Maria Fanés Guasch, morta el mes de juny de 2021, dis­pers fins ara a les cases fami­li­ars de Bar­ce­lona i Cap­many (Alt Empordà) i recu­pe­rat final­ment pels fills del peri­o­dista. Ha estat objecte d’una pri­mera des­cripció per part de la família dipo­si­tant i con­fiem que ben aviat pugui ser acces­si­ble a totes les per­so­nes interes­sa­des a través del por­tal del Sis­tema d’Arxius de Cata­lu­nya. Cro­nològica­ment, el fons abasta pràcti­ca­ment tota la vida pro­fes­si­o­nal d’Ibáñez Esco­fet, des de començaments de la dècada dels anys qua­ranta fins a la seva defunció, el 15 de desem­bre de 1990; per tant, des de les temp­ta­ti­ves literàries ini­ci­als de post­guerra, recor­rent tots els esta­dis de la seva vida pro­fes­si­o­nal, fins als anys finals de La Van­guar­dia. A més, inclou també la cor­res­pondència adreçada a la seva vídua per raó del traspàs d’Ibáñez Esco­fet, i la de pre­mis ator­gats i home­nat­ges dedi­cats poste­ri­or­ment a la defunció a la premsa i en actes específics. Pel que fa a les rela­ci­ons exter­nes, el fons aplega tres capses de car­tes a col·labo­ra­dors pro­fes­si­o­nals i per­so­na­li­tats relle­vants d’àmbits tan dife­rents com el lite­rari (Espriu, Pla, Fus­ter, Fran­cesc B. Moll, J.V. Foix o Mont­ser­rat Roig), a per­so­na­li­tats polítiques de tots els àmbits (amb una par­ti­cu­lar inten­si­tat amb el pre­si­dent Tar­ra­de­llas, abans i després de l’exili); de la soci­e­tat civil (Lluís Caru­lla, Mont­ser­rat Tru­eta, Manuel Ortínez o Josep Andreu i Abelló); reli­gi­o­ses, artísti­ques o acadèmiques; de l’àmbit periodístic, des­ta­quen les rela­ti­ves a La Van­guar­dia, amb els col·labo­ra­dors del diari sobre la inserció d’arti­cles, el direc­tor Manuel Aznar i amb els Godó, la família pro­pietària de l’empresa periodística. També inclou dues capses amb la cor­res­pondència rebuda amb motiu de les dis­tin­ci­ons i els nome­na­ments al llarg de l’acti­vi­tat periodística i la cor­res­pondència rebuda dels lec­tors, que mos­tra el sen­tir i el tarannà de deter­mi­nats sec­tors del país.