Majestic històric

L’hotel Majes­tic cele­bra aquest 2018 tot un segle d’existència amb la inau­gu­ració del res­tau­rant Solc (que tre­ba­lla amb pro­duc­tes de l’hort que la família pro­pietària, els Sol­de­vila, té al Maresme) i l’edició d’un lli­bre que recorre la seva història, far­cida de per­so­nat­ges. Nas­cut per ser un esta­bli­ment de referència, en els feliços anys vint, les seves habi­ta­ci­ons (ja amb cale­facció i lavabo) van rebre la visita de Sarah Bern­hardt i de la reina Victòria Eugènia. Però va ser en els con­vul­sos i repu­bli­cans anys trenta quan van arri­bar els seus hos­tes estre­lla, aquells que ens emo­ci­o­nen. Res millor en la meva pri­mera columna que recor­dar l’estada de tres mesos a l’hotel de García Lorca, que estre­nava la molt ben aco­llida Doña Rosita la sol­tera o el len­guaje de las flo­res, amb Mar­ga­rida Xirgu. O els dies de l’abril del 38 que Mac­hado hi va pas­sar abans d’ins­tal·lar-se a la torre Cas­ta­nyer i, nou mesos després, empren­dre el camí de l’exili.

Durant la guerra, el Majes­tic es tro­bava al ser­vei del Comis­sa­riat de Pro­pa­ganda, i des d’allà Robert Capa i Ernest Hemingway difo­nien al món les notícies del front. També hi dor­mien impor­tants par­la­men­ta­ris euro­peus con­vi­dats pel govern per conèixer la situ­ació del país, però en aquest àmbit polític el més relle­vant (amb l’excepció d’actes més recents, com el popu­lar pacte del Majes­tic entre Aznar i Pujol) és el thri­ller policíac que es va viure el setem­bre del 1940, quan van arri­bar a l’hotel fugint de la invasió nazi de Bèlgica el pri­mer minis­tre del país, Hubert Pier­lot, i el minis­tre d’Exte­ri­ors, Paul-Henri Spaak.

Un bar­ce­loní d’ascendència belga i jueva, Mau­rici Hening, els va aju­dar a esca­par a Por­tu­gal ama­gats en una fur­go­neta Chev­ro­let qua­tre dies després de l’afu­se­lla­ment de Lluís Com­panys i el mateix dia en què Himm­ler arri­bava a Madrid. Gràcies a aquesta peri­llosa ini­ci­a­tiva, els dos polítics van acon­se­guir plan­tar-se a Angla­terra i des d’allà cons­ti­tuir el govern belga a l’exili fins al seu retorn, el 1944. Una curi­osa con­nexió bel­go­ca­ta­lana 78 anys abans de l’arri­bada del pre­si­dent Car­les Puig­de­mont a Water­loo.