Experiències

Model & Ada

Després d’orga­nit­zar al gener un sopar groc (li va cos­tar un boi­cot a les xar­xes i després “una gran onada de soli­da­ri­tat”), Ada Pare­llada ha anat un pas més enllà i ara ha cele­brat amb Joan Lluís Bozzo un nou àpat (50 euros) en bene­fici dels pre­sos polítics fent sen­tir als par­ti­ci­pants “l’angoixa de la pri­vació de lli­ber­tat”. Ho ha fet a la Model, símbol de la repressió.

Només entrar, una espelma recorda el lloc on van matar Puig Antich, “a tocar del car­rer, perquè no ho sen­tis­sin els pre­sos”, explica Jordi Dal­mau, arqui­tecte vin­cu­lat al tan­ca­ment del cen­tre. Veiem els locu­to­ris per par­lar amb la família (“els que fem ser­vir nosal­tres no són gaire dife­rents”, diu Susanna Bar­reda, dona de Jordi Sánchez), i un llarg pas­sadís ens porta fins al panòptic, el punt on con­ver­gei­xen les sis gale­ries amb dos pisos de cel·les. “En aca­bar la Guerra Civil, hi va arri­bar a haver fins a 12.000 pre­sos”, asse­nyala Dal­mau men­tre els 150 comen­sals interac­ci­o­nen amb per­for­man­ces: una urna entre bar­rots, una cel·la amb dibui­xos dels fills dels pre­sos, un cap­tiu reci­tant poe­mes, una poli­cia cri­da­nera... Una sirena anun­cia a les vuit l’hora de sopar, i tots en filera i safata en mà, es van pro­veint dels cigrons de Sergi de Meià, les sar­di­ne­tes amb sam­faina de l’Ada i el meló. “Ens hem ajus­tat al pres­su­post d’un àpat real a la presó, però hi ha hagut un fil groc de soli­da­ri­tat i tot ens ho han cedit.” L’àpat es fa a la gale­ria 4, en una llarga taula, men­tre Lloll Ber­tran i Enric Cam­bray lle­gei­xen les actes del jutge Lla­rena. El crit de “lli­ber­tat” ho inunda tot.

L’acte final, al pati d’entrada, amb aire fresc i cava. “Pas­sem del gris al groc, sen­tim l’alleu­ge­ri­ment de tor­nar a la lli­ber­tat, de viure l’art i la música”, diu Bozzo. Sona L’estaca, Toni Albà narra un reial acu­dit esca­tològic, Enric Majó lle­geix el poema de Sagarra 1714... El pas­sat i el pre­sent es donen la mà sota el rellotge atu­rat de la porta. Diana Riba acaba de par­lar per telèfon (amb Pare­llada) amb el seu home, Raül Romeva, els vuit minuts exac­tes per­me­sos. “M’ha dit que si volem viure l’experiència com­pleta de la presó, no obli­dem aga­far l’escom­bra quan aca­bem”, diu l’Ada.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor