Catalunya, un país atractiu per a la inversió
Els adversaris al fet que Catalunya sigui un nou estat europeu, si la majoria de població ho demana mitjançant formes democràtiques i pacífiques, no es cansen de repetir que aquest país mil·lenari seria inviable si fos independent, que l’economia cauria en picat, que l’atur seria insuportable i que cap país estranger invertiria a casa nostra. Hi afegeixen que la unitat d’Espanya, gairebé un axioma diví, ho suporta tot perquè l’Estat espanyol no es pot trencar, fins i tot la corrupció sistèmica en moltes institucions només es veu com una petita pedra a la sabata.
És cert que la tensió política i social ha pujat de voltes el darrer semestre, però encara és més evident que un element que hi ha contribuït d’allò més en aquesta espiral de posicions enfrontades és l’absència de plantejaments polítics entre les dues parts. Tot i que Madrid ha tingut més de cinc anys per seure a negociar, o com a mínim a dialogar. Dit això, ni l’economia catalana entra en el caos, ni l’atur puja de manera galopant, ni la inversió estrangera passa de llarg del nostre territori, que, per cert, ha crescut més que l’Estat espanyol i que la mitjana de la UE en el darrer exercici.
A tall d’exemple, les persones desocupades, la gran xacra de la península Ibèrica des de temps immemorials, són un índex que malauradament ens diu com pinta la situació econòmica en un moment donat. Catalunya va tancar el primer trimestre del 2018 amb una taxa d’atur del 12,1%. A l’’Estat espanyol aquesta xifra se situava, en la mateixa data, en el 16,7%, més de 4,5 punts que la realitat catalana. Per tant, el procés converteix en un caos la situació laboral a casa nostra? Doncs no. Primera gran mentida dels contraris a la sobirania de Catalunya.
Es podria parlar també de la inversió industrial, en què Catalunya va tancar el darrer exercici amb un increment del 12% segons l’Observatori del Treball respecte al 2016. A més, la previsió per a enguany és superar el 13,4%. Podríem seguir amb diversos rècords, com el de les exportacions, que ja superen el 26% del pes de tot l’Estat, quan Catalunya representa el 16% de la població i el 19% del PIB. I no cal dir que l’arribada de turisme estranger no para de créixer, tot i que una mica més relaxadament. Indicadors com les exportacions, el turisme i la inversió industrial van més disparats que mai. Segona gran mentida.
Fa dues setmanes, es va saber que l’austríaca Competence Call Center (CCC) instal·larà a Barcelona almenys 500 persones que treballaran per a Facebook en la identificació i eliminació de notícies falses. La popular xarxa social ocuparà 9.000 m² a la Torre Glòries. Fa quinze dies es va anunciar que Lidl ubicarà també a la capital catalana un centre d’excel·lència que codirigirà, juntament amb la central de Stuttgart, l’estratègia en línia del grup de distribució per tot Europa i que preveu arribar a les 250 persones a l’octubre.
La companyia argentina Satellogic, que fabrica microsatèl·lits que ofereixen imatges d’alta resolució, ha ubicat a Barcelona la seva seu europea on hi haurà un centenar de treballadors en poc temps. Nestlé ha tornat a refermar el seu compromís i ha anunciat que potenciarà el hub d’Esplugues. La multinacional suïssa ha tancat la divisió tecnològica de la confederació helvètica i pretén centralitzar el desplegament de tota aquesta activitat a les instal·lacions del Baix Llobregat.
L’empresa australiana de programari Moodle, creada a Perth el 2003 i coneguda per la seva plataforma en línia especialitzada en comunitats educatives, ha obert a Barcelona la seva primera oficina fora d’Austràlia, que serà la seva base operativa per créixer al Vell Continent i a l’Amèrica del Sud. Aquesta setmana també s’ha sabut que Siemens situarà a Cornellà un nou centre d’innovació o laboratori d’idees. I fa pocs dies va venir Robert De Niro, cofundador de la cadena d’hotels Nobu, per explicar que ubicarà a la Ciutat Comtal el seu establiment de referència a Europa. La inversió estrangera a Catalunya no para de créixer. Prou mentides!
Mentre els partits constitucionalistes reiteren com a cotorres que el procés enfonsa l’economia, la realitat és que Barcelona i Catalunya tenen una bona salut econòmica després d’enterrar la crisi gairebé del tot. El talent i la manera de fer de la seva gent en són una garantia, però les institucions de l’Estat ajudaran a tirar endavant la nostra fortalesa econòmica o seguiran posant pals a les rodes?
