Per què Catalunya perd pes econòmic a l’Estat espanyol?

L’any 2000 l’eco­no­mia de la Comu­ni­tat de Madrid gene­rava 114.000 mili­ons d’euros davant dels 122.000 que repre­sen­tava la de Cata­lu­nya. Des de lla­vors i fins ara, la capi­tal de l’Estat ha anat reduint la distància fins que en l’actu­a­li­tat Madrid ocupa la pri­mera posició del pòdium des que el 2017 l’auto­no­mia que ara pre­si­deix Isa­bel Díaz Ayuso va fer el sor­passo a la soferta Cata­lu­nya, que tant èmfasi ha posat històrica­ment a l’esforç, a la feina ben feta i a la indústria pro­duc­tiva. Uns mèrits que a la meseta pre­fe­rei­xen subs­ti­tuir per l’eco­no­mia espe­cu­la­tiva o apos­tar per rebre aju­des contínues de les admi­nis­tra­ci­ons.

Per què Cata­lu­nya ha dei­xat de ser la loco­mo­tora econòmica a l’Estat espa­nyol en exclu­siva en detri­ment de Madrid? Segu­ra­ment hi ha mol­tes cau­ses i de ben segur que les pri­o­ri­tats si es fes una enquesta resul­ta­rien dis­pars. D’entrada, l’efecte capi­tal té un pes deter­mi­nant a favor dels madri­lenys. A més, no cal dir que la inversió pública juga un paper clau en aquesta comu­ni­tat. A tall d’exem­ple, l’exe­cució pres­su­postària sol ser, de manera cons­tant, entorn del 120%, quan a Cata­lu­nya, si algun any sobre­passa el 70% de les par­ti­des apro­va­des, ja es pot con­si­de­rar festa grossa. No cal dir que en l’àmbit de trans­ports i logística (xarxa viària, TAV i també l’eix medi­ter­rani) sem­pre tenen aquesta ciu­tat com a referència, fet que de ben segur ajuda per millo­rar la com­pe­ti­ti­vi­tat. A més, i aquesta pot resul­tar una causa més sub­jec­tiva, Madrid és el cap i casal de tots els poders impor­tants de l’Estat: l’econòmic, el finan­cer, el polític, el judi­cial i fins i tot el mediàtic. No cal dir que les seus de la majo­ria de les grans empre­ses de l’Ibex 35 també estan domi­ci­li­a­des al Gran Madrid, una metròpoli cons­truïda en mig de l’Espa­nya bui­dada, però aixe­cada amb l’esforç de les comu­ni­tats que paguen més impos­tos, entre elles Cata­lu­nya.

Tan­ma­teix, dar­re­ra­ment hi ha un altre eix que pot difi­cul­tar encara més el dis­tan­ci­a­ment de l’eco­no­mia de casa nos­tra res­pecte a la de Madrid. Es tracta de la siner­gia i les bones rela­ci­ons entre el Madrid d’Ayuso i el País Valencià de Car­los Mazón. Dues comu­ni­tats lide­ra­des per pre­si­dents del PP que miren la manera de com­ple­men­tar-se. No fa gaire la pre­si­denta popu­lar i popu­lista va dir que Madrid ja té port. I no va mal fixada, perquè València tindrà ben aviat unes infra­es­truc­tu­res portuàries molt impor­tants en l’àmbit euro­peu. El govern espa­nyol ja ha lici­tat 656 mili­ons d’euros d’inversió i la part pri­vada n’afe­girà un bon pes­sic fins arri­bar als 1.500 mili­ons. No cal dir que això com­por­tarà millo­rar encara més les vies entre València i Madrid tant per car­re­tera com a través de trens de mer­ca­de­ries. I, en con­seqüència, podria limi­tar capa­ci­tat al port de Bar­ce­lona i al de Tar­ra­gona. La comu­ni­tat veïna també està d’enho­ra­bona per la inversió inter­na­ci­o­nal des­ti­nada a la mega­planta de Sagunt anun­ci­ada l’any pas­sat. Amb una inversió de 3.000 mili­ons per fer bate­ries per a l’elec­tri­fi­cació de cot­xes, serà una rea­li­tat el 2026. Direc­tius de la Volkswa­gen van des­ta­car en el seu moment que la con­nexió logística i la loca­lit­zació de les plan­tes pro­pe­res a Sagunt van ser les cau­ses que van deter­mi­nar l’elecció de la població valen­ci­ana. Unes decla­ra­ci­ons que ningú es creu perquè les matei­xes con­ne­xi­ons de Sagunt també les tenia Bar­ce­lona i les plan­tes que havia d’ali­men­tar aquesta mega­fac­to­ria encara serien més pro­pe­res si s’hagues­sin fet a tocar de la Seat de Mar­to­rell i de Pam­plona. En aquell moment el govern del PSOE, que no depe­nia de Junts ni ERC per gover­nar, va apos­tar pels soci­a­lis­tes de Ximo Puig.

Cata­lu­nya ara es res­si­tua després de la dècada del procés per poten­ciar les seves for­ta­le­ses econòmiques, perquè en té i mol­tes. Es podria citar la indústria diver­si­fi­cada, la salut de les expor­ta­ci­ons, la recerca i la bio­me­di­cina, el turisme i la pre­pa­ració del mer­cat labo­ral que ha sor­tit d’una xarxa d’uni­ver­si­tats de pri­mer nivell, entre d’altres. Però com a carta als Reis Mags es podria dema­nar aca­bar amb urgència el cor­re­dor medi­ter­rani de mer­ca­de­ries, que fa dues dècades que està empan­ta­ne­gat, con­cloure les con­ne­xi­ons amb el port de Bar­ce­lona i deci­dir si s’ha d’ampliar o com­ple­men­tar l’aero­port de Bar­ce­lona. I una cosa essen­cial que podria mar­car l’eco­no­mia del futur seria defi­nir d’una vegada per totes el model econòmic que convé a Cata­lu­nya: el d’anar fent, com ara, o defi­nir si s’aposta per la quan­ti­tat o l’excel·lència.