L’ocurrència d’un sistema de finançament singular

Fa anys i panys que Catalunya reclama un sistema de finançament autonòmic just. Però les enèsimes propostes de la part catalana no són ben vistes per la resta d’autonomies i La Moncloa sempre té el no com a resposta a les pretensions de millora de Catalunya per no trencar el cafè per a tothom instaurat durant la Transició.

Ara, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, encomana a la conselleria d’Economia que prepari una proposta de sistema de finançament singular per a Catalunya, per començar a negociar-lo en un termini màxim de quatre mesos amb el seu homòleg Pedro Sánchez. La proposta de finançament, que suposarà sortir del règim comú de finançament autonòmic, també haurà de tenir en compte l’augment de la capacitat normativa en tots els tributs i les possibles quotes de solidaritat.

En els treballs que ja s’aborden a la conselleria s’ha de tractar el traspàs de la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels impostos recaptats a Catalunya; l’augment de la capacitat normativa en tots els tributs per adaptar el sistema fiscal a les necessitats i preferències del nostre país; la cessió de tots els impostos recaptats al Principat, sense perjudici que hi hagi una aportació a l’Estat pels serveis que presta a Catalunya, i una quota a la solidaritat.

Segons informació aportada pel mateix govern, la proposta de finançament singular en què treballa la Generalitat podria aconseguir prop del 33% més de recursos provinents de l’Estat. El càlcul sorgeix pel fet que la solidaritat catalana passaria del prop del 10% actual a un percentatge d’entre un 2 i un 4% del producte interior brut. Aquest percentatge del 10% s’obté del resultat de les balances fiscals i de dèficit fiscal que va dur a terme el govern català el 2021. Per entendre’ns, el dèficit fiscal no deixa de ser la diferència entre el que Catalunya aporta a l’Estat i el que en rep a través d’inversions, despesa corrent com ara pensions i subsidis o recursos del model de finançament diferents de la part ja cedida d’impostos.

Catalunya va aportar el 2021, segons càlculs de la Generalitat, 75.436 milions a l’Estat i en va rebre 53.454 milions. Això representa que hi va haver 21.982 milions de dèficit. Són recursos que Catalunya va lliurar i que no van tornar a través de despesa a la comunitat. Aquesta quantitat equival a un 9,6% del PIB. La principal dificultat per a la negociació serà fer entendre a l’executiu de la meseta la dràstica reducció de l’aportació catalana del 9,6% fins al 2-4% que pretén l’executiu català amb la nova singularitat, entre altres coses, perquè el govern espanyol ja fa anys que no publica les balances fiscals; per això serà molt complex que des d’allà vulguin donar versemblança als números presentats des de la plaça de Sant Jaume.

La demanda de la Generalitat per millorar els recursos públics de casa nostra disposa del suport de la patronal, sindicats i la societat civil. A tall d’exemple, Foment del Treball ha denunciat diverses vegades que Catalunya té un dèficit de 35.000 milions acumulats en inversions en infraestructures per part de totes les administracions en els últims 12 anys. La patronal critica que la inversió és insuficient i que, a més, l’execució no arriba mai a la quantitat promesa o aprovada en el pressupost. En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Barcelona va afirmar fa uns mesos que Catalunya requereix una inversió acumulada de 50.900 milions d’euros per corregir el dèficit d’estoc històric vergonyós en infraestructures fins al 2040.

Però tot i el consens entre la major part de forces polítiques i agents socials catalans en demanar un finançament just per al nostre país, la negociació amb l’Estat serà dura i el seu resultat de ben segur que resultarà un altre cop insuficient. Però no només això, sinó que diverses comunitats autònomes ja han qualificat d’extravagància l’anunci de la proposta de model de finançament singular per a Catalunya. Madrid, Andalusia, el País Valencià, Aragó, les dues Castelles o Múrcia, totes de governs del PP, ja esmolen les eines per començar una nova batalla contra els interessos econòmics legítims de Catalunya com ja s’està fent, de forma acarnissada, amb tot allò referent a la nova llei de l’amnistia.