L’ocurrència d’un sistema de finançament singular

Fa anys i panys que Cata­lu­nya reclama un sis­tema de finançament autonòmic just. Però les enèsimes pro­pos­tes de la part cata­lana no són ben vis­tes per la resta d’auto­no­mies i La Mon­cloa sem­pre té el no com a res­posta a les pre­ten­si­ons de millora de Cata­lu­nya per no tren­car el cafè per a tot­hom ins­tau­rat durant la Tran­sició.

Ara, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, enco­mana a la con­se­lle­ria d’Eco­no­mia que pre­pari una pro­posta de sis­tema de finançament sin­gu­lar per a Cata­lu­nya, per començar a nego­ciar-lo en un ter­mini màxim de qua­tre mesos amb el seu homòleg Pedro Sánchez. La pro­posta de finançament, que supo­sarà sor­tir del règim comú de finançament autonòmic, també haurà de tenir en compte l’aug­ment de la capa­ci­tat nor­ma­tiva en tots els tri­buts i les pos­si­bles quo­tes de soli­da­ri­tat.

En els tre­balls que ja s’abor­den a la con­se­lle­ria s’ha de trac­tar el traspàs de la gestió, recap­tació, liqui­dació i ins­pecció dels impos­tos recap­tats a Cata­lu­nya; l’aug­ment de la capa­ci­tat nor­ma­tiva en tots els tri­buts per adap­tar el sis­tema fis­cal a les neces­si­tats i pre­ferències del nos­tre país; la cessió de tots els impos­tos recap­tats al Prin­ci­pat, sense per­ju­dici que hi hagi una apor­tació a l’Estat pels ser­veis que presta a Cata­lu­nya, i una quota a la soli­da­ri­tat.

Segons infor­mació apor­tada pel mateix govern, la pro­posta de finançament sin­gu­lar en què tre­ba­lla la Gene­ra­li­tat podria acon­se­guir prop del 33% més de recur­sos pro­vi­nents de l’Estat. El càlcul sor­geix pel fet que la soli­da­ri­tat cata­lana pas­sa­ria del prop del 10% actual a un per­cen­tatge d’entre un 2 i un 4% del pro­ducte inte­rior brut. Aquest per­cen­tatge del 10% s’obté del resul­tat de les balan­ces fis­cals i de dèficit fis­cal que va dur a terme el govern català el 2021. Per enten­dre’ns, el dèficit fis­cal no deixa de ser la diferència entre el que Cata­lu­nya aporta a l’Estat i el que en rep a través d’inver­si­ons, des­pesa cor­rent com ara pen­si­ons i sub­si­dis o recur­sos del model de finançament dife­rents de la part ja cedida d’impos­tos.

Cata­lu­nya va apor­tar el 2021, segons càlculs de la Gene­ra­li­tat, 75.436 mili­ons a l’Estat i en va rebre 53.454 mili­ons. Això repre­senta que hi va haver 21.982 mili­ons de dèficit. Són recur­sos que Cata­lu­nya va lliu­rar i que no van tor­nar a través de des­pesa a la comu­ni­tat. Aquesta quan­ti­tat equi­val a un 9,6% del PIB. La prin­ci­pal difi­cul­tat per a la nego­ci­ació serà fer enten­dre a l’exe­cu­tiu de la meseta la dràstica reducció de l’apor­tació cata­lana del 9,6% fins al 2-4% que pretén l’exe­cu­tiu català amb la nova sin­gu­la­ri­tat, entre altres coses, perquè el govern espa­nyol ja fa anys que no publica les balan­ces fis­cals; per això serà molt com­plex que des d’allà vul­guin donar ver­sem­blança als números pre­sen­tats des de la plaça de Sant Jaume.

La demanda de la Gene­ra­li­tat per millo­rar els recur­sos públics de casa nos­tra dis­posa del suport de la patro­nal, sin­di­cats i la soci­e­tat civil. A tall d’exem­ple, Foment del Tre­ball ha denun­ciat diver­ses vega­des que Cata­lu­nya té un dèficit de 35.000 mili­ons acu­mu­lats en inver­si­ons en infra­es­truc­tu­res per part de totes les admi­nis­tra­ci­ons en els últims 12 anys. La patro­nal cri­tica que la inversió és insu­fi­ci­ent i que, a més, l’exe­cució no arriba mai a la quan­ti­tat pro­mesa o apro­vada en el pres­su­post. En aquest sen­tit, la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona va afir­mar fa uns mesos que Cata­lu­nya reque­reix una inversió acu­mu­lada de 50.900 mili­ons d’euros per cor­re­gir el dèficit d’estoc històric ver­gonyós en infra­es­truc­tu­res fins al 2040.

Però tot i el con­sens entre la major part de for­ces polítiques i agents soci­als cata­lans en dema­nar un finançament just per al nos­tre país, la nego­ci­ació amb l’Estat serà dura i el seu resul­tat de ben segur que resul­tarà un altre cop insu­fi­ci­ent. Però no només això, sinó que diver­ses comu­ni­tats autònomes ja han qua­li­fi­cat d’extra­vagància l’anunci de la pro­posta de model de finançament sin­gu­lar per a Cata­lu­nya. Madrid, Anda­lu­sia, el País Valencià, Aragó, les dues Cas­te­lles o Múrcia, totes de governs del PP, ja esmo­len les eines per començar una nova bata­lla con­tra els interes­sos econòmics legítims de Cata­lu­nya com ja s’està fent, de forma acar­nis­sada, amb tot allò refe­rent a la nova llei de l’amnis­tia.