Traspassos enverinats

En plena negociació per la investidura de Pedro Sánchez, fa uns dies es va arribar a un pacte entre el PSOE i ERC per poder comptar amb el suport dels set diputats del partit liderat per Oriol Junqueras. La formació que ostenta el govern de Catalunya va aconseguir l’amnistia, una reducció de 15.000 milions d’euros del deute amb l’Estat, un compromís per escrit de reducció del dèficit fiscal i el traspàs integral de Rodalies, un aspecte molt rellevant per posar fi al caos constant.

Si ens centrem en aquest punt de vital importància –ja que en tot el 2022 només hi va haver 44 dies en què no es van produir incidències a Catalunya– s’observa que hi ha força interrogants. L’acord constata que el traspàs ha de ser progressiu i que ha d’incloure la transferència de les vies i dels trens i un compromís d’inversió del govern espanyol. Dit això, a hores d’ara no hi ha cap calendari previst, ni la certesa de quines línies de tren seran traspassades, tampoc se sap el nombre exacte de treballadors que acabarà afectant l’operació ni, el més important, l’import de la dotació econòmica que representarà el traspàs definitiu.

És cert que el pacte preveu la creació d’una empresa pública anomenada Rodalies Catalunya, que tindrà com a objectiu substituir Renfe i que estarà formada per un 50% de representants de la Generalitat i un altre 50% de l’Estat, per anar definint la lletra petita. A més, la presidència la proposarà el govern català. A part del calendari, tampoc hi ha certesa de quines línies engloba l’acord. Només se sap que els trams considerats d’interès general, és a dir, els que s’adrecin o arribin d’altres comunitats autònomes, seguiran en mans de Madrid. L’acord, però, sí que és categòric quan fixa tres trams que passaran automàticament a dependre del govern: la R1 del Maresme, l’enllaç entre l’Hospitalet - Vic - Puigcerdà i la línia R2 fins a Sant Vicenç de Calders.

A part de ser un acord progressiu i amb pocs trams controlats des de Catalunya, la incògnita més gran serà saber com es podrà finançar Rodalies després de dècades d’incompliments i d’una manca d’inversions continuada i vergonyosa. De moment, es preveuen 335 milions d’euros pendents i s’especifica que el 2024 se seguirà parlant de la manera de resoldre les partides econòmiques.

Cal dir que alguns experts ja han fet números i consideren que per tenir al dia Rodalies caldrien entre 20.000 i 25.000 milions d’euros. Fa quinze anys ja es va comentar que es necessitava una partida mínima d’uns 5.000 milions d’euros per posar fi a les incidències dels trens a Catalunya i per poder acabar així amb tants problemes per als usuaris gairebé cada dia. On no es para d’invertir és a la capital de l’Estat. Adif i Renfe tenen previstes prop de 140 actuacions de millora a la xarxa de Rodalies de Madrid a curt i mitjà termini. En total, hi ha obres i projectes en marxa per valor de 4.862 milions d’euros, el 68% del pressupost actualitzat del Pla de Rodalies de Madrid del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que en el seu conjunt preveu inversions per un import de 7.116 milions d’euros. Segurament aquestes xifres expliquen per què a Catalunya mai s’executa més del 60% en un exercici comptable i a Madrid gairebé cada any la mitjana d’execució se situa a l’entorn del 120%.

Sense cap ànim de voler posar aigua al vi a l’acord signat la setmana passada entre el PSOE i ERC per investir el líder socialista, el paquet que fa referència a Rodalies es podria catalogar com a regal enverinat, sobretot per les desconfiances amb els partits d’allà quan es tracta de resoldre problemes endèmics a Catalunya.

Un altre dels punts que forma part de l’acord entre els dos partits és la condonació del 20% del fons de liquiditat estatal, que suposa 15.000 milions d’euros. Aquest punt té dues consideracions. Una, que el deute de les comunitats difícilment es condonarà mai, però l’altra, que els efectes d’aquesta mesura són bons per a les finances de la Generalitat, perquè s’estalviarà uns 1.300 milions en interessos. Ara bé, aquesta reducció també es farà ostensible a la resta d’autonomies. I quan es parla de les millores del dèficit fiscal amb l’Estat, –valorat en 22.000 milions pel govern– no deixa de ser un brindis al sol, entre altres coses perquè durant el govern socialista ni el finançament, ni les inversions, ni l’execució dels comptes públics han revertit la situació endèmica que viu Catalunya.