Mestre Vallverdú
Aquest 9 de juliol complirà 95 anys Josep Vallverdú, nat el mateix dia, 88 anys després, que Tomás Estrada Palma, primer president de Cuba, i 107 després que fos proclamada la independència de l’Argentina. Estimat, respectat i llegit arreu dels Països Catalans, on fou homenatjat en fer-ne 90, és considerat un veritable mestre i objecte d’una devoció particular, sobretot a la Catalunya Nova, tant a Ponent com al Camp de Tarragona. Professor a Sant Feliu de Guíxols, Balaguer, Lleida i les Borges Blanques, desvetllà inquietuds i interrogants als seus nombrosos alumnes i n’activà els mecanismes de crítica i descoberta personal, alhora que els feia navegar per la mar més lliure de la imaginació. Per als més joves, el mític Rovelló. Quan amb el fotògraf Ton Sirera va recórrer part del país per a Catalunya Visió, reforçà aquella mestria natural, que ve directament de la terra que hom trepitja i estima, i que va trobar en les múltiples converses amb tota mena de gent, al camp i a la ciutat.
Mestre de llengües, ell que en sap una desena, encomanà, als que n’aprenien de noves, els matisos de la visió del món i la cultura que batega rere cada idioma.
Mestre de traductors, ell que ha fet versions d’autors que van de Chesterton a Merton, passant per Chandler, Elliot, Hammett, Piaget, Wilde, Poe i London, entre d’altres, la seva capacitat d’imaginació tampoc no posà límits geogràfics al seu univers de fantasia i ficció. Usuari d’una llengua rica, amb vida i nervi, als 95 anys la utilitza per demostrar que és un mestre de civisme, de compromís amb la terra, i per reclamar, al peu del canó, una actitud de combat pacífic, constructiu i altament estratègic, convençut que “no hi ha cap procés d’independència que no sigui fruit d’una llarga, o molt llarga negociació”. “Només qui sobtadament té tota la força efectiva, pot declarar en unes hores la independència. On és la força efectiva en l’actualitat? En la dignitat.” La seva n’és exemple.
