Sa majestat, posi les urnes

L’estampa esti­val de la família reial ha cap­tat l’ago­nia de la Corona. Fa 11 anys, al palau de Mira­vent es va cap­tar la dar­rera ins­tantània de tots els seus mem­bres: reis, prínceps, infan­tes, agre­gats i nets. Avui, el rei Joan Car­les no pot viat­jar a l’illa a nave­gar per pres­cripció mèdica (traduït: per les com­pro­me­ses con­fes­si­ons de la seva amant Corinna); la infanta Cris­tina visita l’exduc de Palma, Iñaki Urdan­garín, a la presó; la infanta Helena ja fa temps que va anun­ciar el “ces­sa­ment tem­po­ral de la con­vivència” amb Jaume de Maric­ha­lar, i al petit Froilà sem­bla que el fet d’haver estat bate­jat com de Tots els Sants no li ha fet massa efecte. Amb aquest qua­dre, és nor­mal que els actu­als reis i les seves dues filles hagin tren­cat la tra­dició i hagin deci­dit posar per a la premsa a la residència de l’Almu­daina, amb l’espe­rança que la nova loca­lit­zació renovés una ins­ti­tució caduca. 

L’hora esco­llida, vuit del ves­pre, per evi­tar la calor i cap­tar la bonica però melancòlica llum del cap­ves­pre (fi) els debi­li­tava. El rei, amb texans i dos botons de la camisa des­cor­dats (#stop­pec­ho­lo­bos), indi­cava a les seves filles les pecu­li­a­ri­tats de l’edi­fi­cació. Letícia, amb un ves­tit blanc d’Hugo Boss però amb sandàlies de jute d’una firma cata­lana, som­reia alhora que cor­re­gia els ges­tos espon­ta­nis de les seves filles. I les nenes, per­fec­ta­ment (cru­el­ment) alliçona­des, imi­ta­ven sa mare, però amb un xic de ver­go­nya pel postu­reig que se’ls exi­geix com­plir (recor­dem aquell vídeo pro­mo­ci­o­nal de la casa reial en què havien de men­jar una sopa). I encara que ja sabien que el torn de pre­gun­tes seria total­ment com­pla­ent, la qüestió sobre l’absència del rei emèrit va inco­mo­dar visi­ble­ment Felipe VI: el Pre­pa­rao es va endur les mans a les but­xa­ques (ner­vi­o­sisme, ocul­tació) i va començar a bal­bu­ce­jar sobre la salut de son pare.

Superat el posat, es va pro­gra­mar una nova (ridícula) ope­ració per inten­tar convèncer els súbdits que la relació entre les rei­nes Letícia i Sofia és idíl·lica (tot i l’enfron­ta­ment que van pro­ta­go­nit­zar a les por­tes de la cate­dral de Palma durant la missa de Pas­qua). Men­tre el senyor de la casa des­pat­xava amb les auto­ri­tats bale­ars, les dones se’n van anar al mer­cat. Es van atu­rar en una pei­xa­te­ria, van com­prar en una frui­te­ria i la reina emèrita (armada amb un ven­ti­la­dor de mà de basar xinès) va adqui­rir un dècim de lote­ria i va con­vi­dar la seva jove. Altre cop, van orde­nar a la prin­cesa Eli­o­nor i la infanta Sofia que no es des­pen­ges­sin de la mà de la seva àvia. I, altre cop, l’expe­ri­o­dista no va poder dis­si­mu­lar un esca­ra­fall de fàstic (que això acabi aviat).

Diuen que l’1 d’octu­bre els cata­lans ens vam por­tar tan mala­ment que ja mai més tor­na­rem a tenir reis. Amenaça con­fir­mada pel mateix Felip VI la nit del 3 d’octu­bre amb un dis­curs par­ti­dista i agres­siu. Però, després de la cai­guda de Mari­ano Rajoy i l’arri­bada de Pedro Sánchez a La Mon­cloa, la postura del monarca espa­nyol sobre Cata­lu­nya sem­bla que també s’ha adap­tat a l’ela­bo­rada estratègia del govern soci­a­lista (con­sis­tent en “almenys par­lem per dir-los a tot que no”).

Si el som­riure diplomàtic amb què es va enfron­tar al pre­si­dent Torra als Jocs Medi­ter­ra­nis res tenia ja a veure amb la mirada d’odi, gens pro­to­col·lària, que va dedi­car a Roger Tor­rent i Ada Colau al sopar del Mobile al febrer, aquesta set­mana, el pre­si­dent del par­la­ment balear, Bal­ta­sar Picor­nell, ha reve­lat que el rei està dis­po­sat a dia­lo­gar amb totes aque­lles for­ma­ci­ons cata­la­nes que hi esti­guin dis­po­sa­des. Sí, ara. Ara, quan molts, sense ser necessària­ment inde­pen­den­tis­tes o repu­bli­cans, han des­co­bert que el carbó que subs­ti­tu­eix la monar­quia podria ser més dolç del que havien ima­gi­nat.

Perquè, encara que vul­guin acu­sar els cata­lans de tots els mals que esde­ve­nen dins el regne, poc hem tin­gut a veure amb les desgràcies que pateix la Corona. La degra­dació i futura des­a­pa­rició de la monar­quia espa­nyola és mèrit exclu­siu dels Bor­bons. De fet, ni el més repu­blicà dels ple­beus els hau­ria desit­jat tan deca­dent final. Només amb un referèndum per votar la con­tinuïtat de Felip VI com a cap d’estat o la sor­tida de Cata­lu­nya d’Espa­nya ens haguéssim donat per satis­fets.