Aquí, a Espanya
Molta gent ja ha desconnectat emocionalment, políticament i mentalment d’Espanya. Es tracta, sovint, de gent fins ara despolititzada, però que veient l’actitud espanyola en relació amb les reivindicacions democràtiques del poble de Catalunya s’ha adonat, no pas de cop, que no era d’eixe món. Moltes d’aquestes persones, però, com algunes que ja havien desconnectat abans, no s’han alliberat d’uns esquemes lingüístics que, inconscientment, reprodueixen uns referents politicoculturals corresponents a una etapa anterior i que es contradiuen amb la presa de consciència actual.
No és inhabitual sentir en boca d’alguns independentistes expressions com “aquí, a Espanya”, quan en realitat parlen de Catalunya. O bé “a tot Espanya”, com a sinònim de tots els territoris de l’Estat, incloent-hi, doncs, pel cap baix, els Països Catalans. Aquest recurs és molt freqüent quan es vol reivindicar el caràcter capdavanter d’alguna iniciativa, com ara “és el restaurant més antic de tot Espanya”, “aquí es va fer la primera fotografia de tot Espanya” o “aquest va ser el primer club esportiu fundat a tot Espanya”. Alguns, també, s’obstinen a descatalanitzar mitja Cerdanya i els bombers rossellonesos, als quals converteixen en “Cerdanya francesa” i “bombers francesos”. I, quan volen parlar realment d’Espanya, despatxen el tema dient “més enllà de l’Ebre”, deixant fora del referent català, i condemnant-los a ser a Espanya, la meitat de la ciutat de Tortosa, del Baix Ebre, de la Ribera d’Ebre i de la Franja, tot el Montsià, la Terra Alta i el País Valencià sencer, en comptes de dir “més enllà del Cinca”, si es vol continuar amb la retòrica fluvial o, ras i curt, “a Espanya”, amb què no es deixa lloc a cap dubte. És el que passa quan encara s’escolten, es llegeixen i es miren, amb regularitat, mitjans de comunicació estatals als quals anomenen “nacionals” o bé s’espera que tot s’acabi resolent amb un bon resultat en unes eleccions “a nivell nacional”...
