Quines fatxes!

Caçadora bomber, botes amb punta de ferro i el cap rapat. L’estètica skinhead no racista va néixer al Regne Unit i després va ser adoptada pels skinheads racistes en els anys vuitanta i noranta, orfes de les versions indumentàries de l’NSDAP des del 1945. Però ara, els neonazis s’han adaptat als nous temps –renovar-se o morir– i desitgen passar desapercebuts. “Els feixistes del futur no tindran aquell estereotip de Hitler o Mussolini. No tindran aquell gest dur militar. Seran homes parlant de tot allò que la majoria vol sentir.” Aquesta cita mal atribuïda a José Saramago i sense autor reconegut, no és pas errada en la seva profecia... Igual que els dictadors de finals del segle XX van deixar de gastar uniformes marcials, ulleres fosques intimidatòries, capes, botes, bigotis i es van ajustar el vestit diplomàtic occidental per semblar pacífics i dialogants, ara els xenòfobs fan servir la mateixa estratègia. Es tracta de disfressar el llop amb pell de xai...

Aquesta no identificació visual de la ultradreta (o almenys no a primer cop d’ull) alarma els sociòlegs, ja que representa un gran perill: si no els podem reconèixer, tampoc els podem evitar, aïllar, denunciar ni capturar tan fàcilment. Mentre als carrers dels Estats Units els supremacistes es camuflen fent-se passar per antifes (vestits de negre fins als ulls), a Europa han optat per encobrir-se a partir de la cultura hipster. Els nipsters llueixen barba llarga, ulleres de pasta, tote bags i accessoris amb codis ocults que els serveixen per fraternitzar entre ells (roba esportiva o d’aventura de marques com Thor Steinar i Phalanx Europa passen la censura social i fan l’agost amb els radicals). De fet, “Heil hipster” va ser el títol amb què la revista Rolling Stone va batejar el 2014 un article en què parlava d’aquesta nova mutació de joves nazis trendy que combina la ideologia d’extrema dreta amb la defensa del medi ambient, la sensibilitat pels animals (són racistes, però no especistes...?) i ja no són homòfobs.

Fa pocs anys, la gran angoixa de qualsevol demòcrata era que la ultradreta pogués arribar a tenir representació dins d’un parlament en territori europeu. Però avui molts tremolem que partits d’ideologia neonazi puguin arribar al poder o acabar tenint la clau del govern com ha passat a Suècia. Tan sols cal fixar-se en el líder dels xenòfobs Demòcrates suecs, Jimmie Akesson, que ha aconseguit quedar tercer en les eleccions amb un estil de modernet intel·lectual –melena engominada barba de tres dies i ulleres rodones.

Però a Espanya sembla que anem tard fins i tot en el que es refereix a tendències d’ultradreta perquè els uniformes, la roba paramilitar i la indumentària copiada dels hooligans futbolístics continua, “per sort” i de moment, en voga i identificant-los... No sé quina mena de tolerància ideoestètica permet que en un país democràtic algú es passegi amb aquestes fatxes: orgullosos d’onejar una bandera d’Espanya amb l’aguilucho, un tatuatge al braç o una manicura amb l’estampat de l’esvàstica sense cap mena de penalització. A Alemanya, portar insígnies del III Reich o fer-ne apologia es pot arribar a castigar amb tres anys de presó. Tampoc s’entén, o sí, que algunes formacions polítiques que asseguren condemnar tot tipus de violència facin els ulls grossos quan aquests violents es colen a les seves concentracions i manifestacions constitucionalistes i normalitzen l’extremisme.

El ressorgiment del vell fantasma feixista plana un altre cop sobre la nostra vida i fa por, molta por. Diran que és a causa del problema de la immigració (Grècia, Itàlia, Alemanya...). A casa nostra, a més, Pablo Iglesias ho relacionarà amb el secessionisme català, mentre que Casado ho atribuirà a l’exhumació del Generalísimo del Valle de los Caídos; com quan t’intenten justificar que Hitler va ser fruit de la humiliació dels germànics a la finalització de la Primera Guerra Mundial i Franco del “caos” que es vivia durant la República...

Però per molt que el feixisme canviï de jaqueta i suavitzi aparentment el seu discurs, serà primordial plantar-li cara i desemmascarar-lo. També per les seves fatxes.