El fenomen Dàmaris Gelabert
La presència d’una llengua en tots els àmbits d’ús contribueix a la seva normalitat. I preocupar-se perquè es familiaritzin amb l’idioma els parlants més petits, amb naturalitat, és una inversió de futur per a la comunitat lingüística. Per això cal reconèixer la tasca extraordinària que duu a terme Dàmaris Gelabert en l’àmbit de la cançó infantil en català. Pedagoga, musicoterapeuta, autora i cantant de cançons infantils, algunes de les quals, com Bon dia i Els dies de la setmana, sonen a les escoles del país com a eina d’aprenentatge i, a través d’internet, centenars de milers de visites són testimoni del seu èxit. Són peces d’una musicalitat amable i d’un ritme tan viu que encomana alegria i anima a cantar i a ballar, a afegir-s’hi sense complexos tot compartint un bon moment. Però si bé es tracta de músiques amb una melodia que s’enganxa amb facilitat i unes lletres divertides i enginyoses, l’èxit no és només musical.
Dàmaris enriqueix cada cançó amb una coreografia molt dinàmica, vistosa, d’una gran plasticitat, tot i la senzillesa formal en què recolza. Color, simpatia i espontaneïtat, amb una escenografia adient, acompanyen les seves cançons, amb moviments i gestos tot ballant al so de la música, de manera particular en els vídeos de cada peça, molt treballats. A les imatges hi ha la presència protagonista de canalla i, als escenaris, també altres veus femenines i el suport instrumental de mitja dotzena de músics. He pogut comprovar la importància i l’abast d’aquest treball aquest estiu, en un Camp de Mart de Tarragona ple de xiquets i xiquetes, pares i avis, on tothom se’n sabia les cançons i les entonava. Darrere d’on nosaltres sèiem amb el net més petit, dues parelles que parlaven castellà entre elles i s’adreçaven als fills en català, cantaven junts les cançons de la Dàmaris. Just el mateix que, quasi sense ni adonar-nos-en, vam fer també nosaltres, empesos pel mateix entusiasme.
