Del foc a les brases
Quan parlem dels fets del 6 d’octubre fem referència a la proclamació de l’Estat Català de la República Federal Espanyola, l’any 1934. Aquell intent del president Companys va suposar l’empresonament del govern de Catalunya i que l’Estat espanyol suspengués l’Estatut. Però els voldria recordar que aviat farà 150 anys d’un altre intent –perquè no va reeixir– de proclamar la república democràtica i federal. Som a l’octubre del 1869, a la Bisbal d’Empordà. Allà s’encén la guspira del que es coneix com el foc de la Bisbal o els fets del 6 d’octubre, l’enfrontament més important durant l’aixecament federalista del Sexenni Revolucionari que va durar fins a la instauració de la I República, l’any 1874. El dia 3 d’octubre d’aquell any, a Figueres, es va constituir una junta revolucionària dirigida Pere Caimó –del Partit Republicà Democràtic Federal–, que va proclamar la República, emmirallada en el model polític dels Estats Units.
Assabentat el ministre de la Governació que el dia 6 d’octubre del 1869 es volia dur a terme un acte d’insurrecció contra el govern monàrquic i que diverses tropes passarien per la Bisbal, va donar instruccions al governador de la província de Girona perquè hi enviés les tropes governamentals per impedir que els republicans poguessin avançar. El dia 6 d’octubre van atacar la vila, però els republicans es van defensar i els van fer retrocedir. Els soldats van matar alguns veïns en represàlia i van fer presoner Pere Caimó quan anava a parlamentar amb els militars. Els revoltats es van dispersar, i Caimó va ser condemnat a mort en un consell de guerra. Finalment, però, no el van ajusticiar.
Els he volgut recordar aquells fets històrics que el pas del temps s’encarrega de tornar-los a repetir amb matisos per adonar-nos, com deia Karl Marx, que som nosaltres que fem la nostra pròpia història, influïts per les circumstàncies que han marcat el nostre passat. Però cal seny per no repetir errors ja comesos que l’única cosa que fan és evidenciar que sortim del foc per caure a les brases. I no ens podem permetre cremar el poble.
