113: quaranta-cinc anys després
El matí del diumenge 28 d’octubre del 1973, la policia irrompia a l’església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona i hi detenia 113 membres de l’Assemblea de Catalunya. Entre els detinguts hi havia J. Carbonell; L.M. Xirinacs; R. Obiols; P. Portabella; M. Oranich; J. Subirats; R. Espasa; M. Avilès; C. Maqueda; P. Frutos; M. Sellarès, el Mariscal; J. Armet, Just; J. Solé Barberà, Pangloss; A. Gutiérrez Díaz, Julià; la meva dona, T. Comas, Laia; i jo mateix, Cebrià. Amb en L. Colomines érem els més joves de la colla. Foren tres dies a Via Laietana, d’interrogatoris de matinada i també de tortura a en Carbonell per parlar en català. Més de 72 hores de detenció, pas pel jutjat i la presó, els homes a la Model i les dones a la Trinitat, durant setmanes i mesos. Ens sabíem forts, perquè ens vèiem lluitant junts des de la diversitat d’opcions polítiques, compartíem l’oposició a un règim dictatorial que volíem enderrocar i teníem uns punts de consens, assumits per tothom.
Ara que ja en fa quaranta-cinc anys, m’he rellegit els quatre punts unitaris i, ai las, mig segle després, continuen tenint encara vigència en aquests moments: 1. La consecució de l’amnistia general dels presos i exiliats polítics. 2. L’exercici de les llibertats democràtiques fonamentals: llibertats de reunió, d’expressió, d’associació –inclosa la sindical–, de manifestació i dret de vaga, que garanteixin l’accés del poble al poder econòmic i polític. 3. El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l’Estatut del 1932, com a expressió concreta d’aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret a l’autodeterminació. 4. La coordinació de l’acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica.
No és que se’ns hagi girat feina nova, perquè tenim la de sempre, però amb un context nou. Som moltíssims més dels que érem i ara tenim clar on volem arribar i on arribarem: a la República Catalana.
