Monarquia o república
N’hi ha que encara els agrada perdre el temps amb aquest debat. Com si triar entre una monarquia... espanyola no fos el mateix que escollir una república... també espanyola. A l’edició de la correspondència que s’ha conservat entre Eugeni Xammar i Josep Pla (a cura de Xavier Pla i editada per Quaderns Crema, 2000), podem llegir (12-03-1924) la referència que Xammar fa a Pla del projecte de l’assassinat d’Alfons XIII que en aquells moments se suposa que circulava entre els cercles dels exiliats catalans residents a París durant la dictadura de Primo de Rivera. “Hi ha un pla dels bons temps d’en Brossa que es podria reprendre i adaptar-lo a les circumstàncies. Lloc d’execució: alta mar, durant unes regates de balandres de les que es fan cada estiu a Sant Sebastià [...] El que cal és el daltabaix. De qui se n’aprofitarà, ja en parlarem.”
Finalment, el daltabaix no es va produir i la història ens va alliçonant tossudament de com, tant una fórmula com l’altra, només és una cara i l’altra de la mateixa moneda. Si va ser una monarquia la que va sentenciar la nació catalana, també va ser una república la que va esberlar l’Estatut de Núria que tot i ser ambiciós reconeixia Catalunya com un “estat autònom dins de la República espanyola”, una concessió que no va poder evitar una agitació espectacular sense excepcions.
Als crits de “muera el Estatuto, viva la República” i “abajo el Estatuto, viva la República y viva España única” s’hi van sumar dretes i esquerres, republicans i monàrquics... espanyols. Botxins republicans i botxins monàrquics units en defensa d’una causa general que els agermana i els alimenta. Per això em sobta i m’emprenya quan veig a les manifestacions en què exigim els nostres drets com a poble lliure i sobirà, com algunes persones, tal vegada per ignorància, fan onejar els colors roig, groc i morat de la bandera de la Segona República... espanyola. Algú potser els hauria de comentar que aquesta bandera que fan onejar amb orgull i patriotisme republicà és tan espanyola com l’actual o com ho és la de la gallina franquista que enlairen els falangistes que es passegen lliurement pels nostres carrers.
