Apujar o abaixar les pensions?
Atur, salari i creixement. Tres paraules que, segons el signe i l’ordre, poden voler dir blanc o negre. L’economia pot resultar, en certes ocasions, complexa però al mateix temps si coincideixen aquests tres mots, una butxaca pot estar ben plena o ben buida. I ho dic perquè si aquest trio de substantius el vinculem a la quantia d’un pensionista, aquest pensionista podrà anar a un restaurant i prendre unes postres exquisides o bé haurà de passar directament al cafè. El jubilat rebrà de la Seguretat Social més o menys paga en funció de com evolucioni el nombre d’aturats, l’increment del salari i el creixement de l’economia de cara al futur.
Hi ha diversos estudis que vaticinen que la quantia de la pensió caurà al voltant d’un 50% l’any 2050. Els experts asseguren que cal prendre decisions valentes perquè la Seguretat Social continuï sent sostenible. Ens podríem preguntar per què cada any que passa la despesa que s’ingressa a aquesta partida és més alta. El nombre de persones amb dret a rebre una pensió cada cop és més gran. A més, gràcies als avenços mèdics vivim més anys. Només cal veure les fotografies, en blanc i negre, dels nostres avis que als 60 anys semblaven estar en els darrers de les seves vides.
Per compensar aquestes xifres s’han de buscar fórmules que permetin augmentar els ingressos del sistema per trobar l’equilibri entre el que percep la Seguretat Social i el que rep el jubilat quan deixa de ser treballador actiu. I aquí tornem a enllaçar amb el trio de paraules que iniciàvem aquest text: l’atur, el salari i el creixement econòmic. Cal recordar que l’Estat espanyol ha buidat més de 74.000 milions d’euros dels fons de reserva de la Seguretat Social des del 2012, una guardiola que s’havia creat per si venien mal dades. I així va ser, hem viscut una de les crisis més cruentes del darrer segle.
Una de les fórmules per incrementar els ingressos és rebaixar tant com sigui possible l’atur. Catalunya va tancar el 2018 amb 451.400 persones sense feina, un 5,82% menys que l’any anterior, segons l’EPA. Això suposa un 11,75% d’atur. Tanmateix, el que realment compta per al calcul és el de l’Estat, que va ser del 14,45%. Són massa persones desocupades amb tot el drama que suposa per a tantes famílies. A més, una ocupació baixa vol dir, sobretot, un nombre insuficient d’afiliats a la Seguretat Social. I si no hi ha prou afiliats, els ingressos no arriben. Per tant, cal que baixi l’atur perquè augmentin els llocs de feina per poder cotitzar més al sistema.
L’altra variant és el salari. Els treballadors de l’Estat espanyol van guanyar de mitjana 1.639 euros el 2017. Cal dir, però, que un 48% dels assalariats van percebre menys de 1.231 euros al mes. Amb aquests salaris tan baixos, tot i que l’atur també vagi disminuint, difícilment es podrà destinar una bona quantitat en concepte de cotització. Aquí es podria afirmar que és important el major nombre d’afiliacions, però encara ho és més la xifra que hi aporten. Sort que a partir del gener d’enguany ja s’aplicat l’augment del salari mínim interprofessional (SMI), que s’ha situat en 900 euros. Una pujada del 22,3%, un percentatge impensable amb un govern del PP. Fonts de la CEOE van assegurar en el moment de la negociació que aquest increment “podria suposar greus perjudicis per a l’ocupació, especialment respecte als col·lectius més vulnerables”. La patronal va discutir molt aquest increment, però cal tenir present que l’augment del salari, tant l’SMI com el general dels assalariats, és bo per fer més gran la guardiola de les pensions, però també per fer rodar l’economia.
L’Estat espanyol ha tancat el 2018 amb un creixement del 2,5% amb dades provisionals, segons l’INE. Malgrat que en els darrers trimestres hi ha hagut una lleu reducció del ritme de creixement, l’economia va prou bé. Tenint en compte tot l’exposat, la pregunta és si les pensions augmentaran o es reduiran en el futur. La resposta dependrà de molts factors. Ara bé, el que importa és que disminueixi l’atur, creixi l’economia i augmentin els salaris. Tot i així, Manuela Bosch, professora de matemàtica econòmica comenta en una entrevista a L’Econòmic (10-2-2019) que per mantenir la sostenibilitat de la Seguretat Social caldrà allargar l’edat de la jubilació. Tot indica que la tendència és la reducció de la paga al pensionista, però que ningú es pensi que l’any vinent el menú del restaurant serà sense postres, perquè 10 milions de persones de més de 65 anys pesen molt i la pressió als governs serà brutal.
