Un nou pas endavant

No esperis mai

deixar record,

car ets tan sols

el més humildels servidors.

Salvador Espriu. La pell de brau. XXIV

Gestionar els interessos públics, merèixer la confiança dels electors, fomentar el debat i la crítica constructiva, desenvolupar projectes i fins i tot fiscalitzar-ne l’execució, vetllar per l’interès general i, és clar, no posar la mà a la caixa. Són aquestes les característiques que ha de tenir un bon servidor públic?

Llegia aquests dies el llibre de Thomas E. Ricks Churchill y Orwell: La lucha por la libertad (Ed. Península). Em va cridar l’atenció el reclam que l’editorial va utilitzar a la faixa promocional del volum: “Les vides, en ocasions paral·leles, de dos lluitadors per la democràcia.” El llibre, dedicat “a tots aquells que busquen preservar les nostres llibertats”, posa en valor que les dues figures van mantenir una actitud antitotalitària que no tenia gaires adeptes a l’època. La democràcia havia quedat desacreditada en molts cercles i els dirigents autoritaris anaven guanyant terreny. Una mica com ara.

En aquest context, Churchill i Orwell van ser capaços de llegir correctament la situació: allò que en realitat estava en risc era la llibertat de l’ésser humà i, en aquest sentit, qualsevol govern, fos comunista o feixista, que negués a la població el lliure exercici dels seus drets constituïa per si mateix una amenaça a combatre.

Els dos personatges, l’un des de la política i l’altre des de la literatura, van demostrar saber estar a l’altura. I tot i que Churchill va jugar un paper més rellevant en la derrota de Hitler, Orwell va plantejar en llibres com La rebel·lió dels animals i1984 dues metàfores immortals sobre els perills del totalitarisme. Les seves vides van ser un cant al poder de les conviccions morals i al valor que cal exhibir per mantenir-s’hi fidel.

Us explico tot això en un moment en què de nou em toca fer un pas endavant per coherència i per compromís, atès que, a diferència de les persones segrestades al Suprem que pateixen aquest judici farsa perpetrat de manera orquestrada per les clavegueres de l’Estat espanyol, els exiliats ens trobem en un espai europeu que ens permet expressar-nos amb una llibertat que, si bé no és absoluta, sí que resulta, amb totes les seves imperfeccions, prou eficaç.

Aquesta setmana celebrem la contundència de les declaracions de l’exministre francès i candidat a les eleccions europees Benoît Hamon en la línia de dir les coses pel seu nom: “No hi ha més opció que dir-ne presos polítics”, afirmava en una entrevista al programa No ho sé de RAC 1. Mentrestant, a Catalunya, la Junta Electoral Central, actuant (... “¡Qué nos dejen actuar!”, us sona?). Tot plegat, en un clima marcadament preelectoral que posa de manifest la crisi que pateixen els sistemes estructuradors que hem conegut fins ara: partits, entitats, mitjans de comunicació, etc. Per contra, comptem (no només a Catalunya) amb una ciutadania fortament mobilitzada que espera solucions i que aposta per desplegar eines democratitzadores que permetin blindar drets tan bàsics com la llibertat de reunió, el dret a la informació o d’expressió.

En aquest context, us proposo dir no al 155 perquè mai més ningú pugui suspendre Catalunya. Apel·lo en aquest sentit a lluitar conjuntament i coordinada contra l’espantall del 155, a vèncer la por a una nova suspensió de l’autogovern a Catalunya, a convertir la incertesa en esperança i a fer més present que mai a Catalunya, a Europa i arreu del món –això és també a les institucions espanyoles–, la repressió, la presó i l’exili al qual se’ns sotmet. Aquesta és la tríada de la vergonya que combatrem gràcies a un projecte il·lusionant, el de la república de les persones que de mica en mica i amb no poques dificultats intentem dibuixar des de l’espai lliure europeu.

Voldria que aquest petit escrit servís per compartir una certesa: ens és imprescindible anar a votar. Fins i tot a Madrid, sí. Especialment en aquests moments. Voteu a qui millor us representi, però participeu, malgrat el desgast i el desencís que hagin pogut provocar els pocs o molts encerts o equivocacions exhibides fins ara. Voteu, tantes vegades com calgui. Voteu i votem ni que sigui per mostrar, una vegada més, la nostra millor cara.