No estem tan malament!

En les eleccions generals de diumenge passat, a primer cop d’ull, ja es va veure que als partits de dretes i d’ultradreta els era impossible poder governar. A Catalunya, els vots de les forces independentistes van passar de 17 a 22 escons, mentre que els diputats per a PP i Ciutadans van caure d’11 a 6. És cert que cal respectar sempre les opcions polítiques, però els darrers dos partits han fet una campanya marcada per la crispació i l’insult permanent, i els resultats electorals han estat els que han estat, perquè, per sort, els votants són savis. I en aquest cas podem dir que les coses han anat prou bé per a una majoria de catalans, perquè les amenaces constants de tornar a aplicar un nou 155 –encara més dur i més llarg en el temps– s’han apaivagat, i perquè moltes persones han apostat per donar el seu vot a forces polítiques liderades per presos polítics injustament empresonats que no han comès cap dels delicte dels quals se’ls acusa. Per això diem que els resultats d’aquestes eleccions han estat prou bons. Una altra cosa és saber a qui triarà finalment el candidat vencedor, Pedro Sánchez, com a aliat de coalició. Per això podem recordar aquella frase pronunciada per l’expresident del Barça Joan Laporta: “No estem tan malament!”

Aquesta darrera línia es pot aplicar a la conjuntura electoral recent, però també a la situació econòmica que viu Catalunya. És fàcil contagiar-se del desànim d’expressions que s’escolten sovint, com ara: “Això va fatal”, “d’aquesta crisi no en sortirem mai”, “el creixement s’ha acabat”, “la recessió és a tocar”... De ben segur que el panorama econòmic no és per fer volar coloms, perquè tots sabem l’existència, per exemple, de salaris i contractes molt precaris. Tanmateix, també és veritat que molts ja han oblidat aquells temps tan nefastos i ja una mica llunyans del 2009 i el 2010, quan només es parlava d’acomiadaments, tancaments d’empreses i pujades de la prima de risc. Sense anar més lluny, crec que als catalans ens falta autoestima, tant pel que fa a la situació política, com a la conjuntura econòmica i fins i tot en els resultats esportius. Per exemple, enguany, el Barça podria ser que guanyés el triplet, però si fos així hi hauria aficionats que dirien que els tres trofeus són insuficients perquè el millor equip del món dels darrers temps ha perdut el seu estil de joc...

Tornem a l’economia. Només dos exemples. Malgrat els temors permanents en l’activitat econòmica internacional per les conseqüències que pot comportar el Brexit i per la guerra comercial entre els EUA i la Xina, Catalunya encara pot respirar tranquil·la per dos aspectes concrets: la millora de l’atur i les exportacions.

L’atur al Principat ha disminuït en 4.900 persones en el primer trimestre de l’any, xifra que representa una reducció de l’1,6%, mentre que la mitjana espanyola es va incrementar un 1,5%, a tocar de 50.000 persones més sense feina. Per tant, si es miren les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), publicada per l’INE, el total d’aturats a l’Estat és de 3.354.200 persones, la pitjor xifra dels darrer cinc anys. Així, la taxa d’atur a Catalunya cau fins a l’11,64%, mentre que a l’Estat espanyol se situa en el 14,7%. Conclusió: Catalunya millora. Cal dir-ho.

L’altre aspecte tranquil·litzador per a casa nostra és que el nombre de productes que s’envien cap a destinacions llunyanes segueix augmentant. Les exportacions van créixer un 2,6% al febrer respecte al mateix mes de l’any passat, fins als 5.850 milions d’euros, segons el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. De fet, les vendes de les empreses catalanes a l’exterior suposen el 25,4% del total de l’Estat. Cal recordar que el nostre producte interior brut és el 19,5% i la població és al voltant del 16%. Els principals sectors van ser els productes químics, els béns d’equipament i l’automoció. Per als amants de les comparatives, el creixement de les exportacions de l’Estat durant el mes de febrer, el darrer mes del qual es coneixen dades, va ser de l’1,9%, menys que l’augment de les del Principat, tot i que ja veníem d’uns trimestres força alcistes pel que fa a les exportacions.

Quan els sectors d’activitats econòmica dels catalans són equilibrats, l’esforç empresarial i dels treballadors és gran i augmenta l’emprenedoria, l’economia sol anar millor. Per això cal més autoestima. El que caldria, per descomptat, seria una disminució del dèficit fiscal amb l’Estat.