L’agenda política del suprem

Men­tre Marc­hena es va retra­tant, en funció del tracte o el mal tracte que dona als advo­cats, el pro­ta­go­nisme d’aquesta set­mana i de les següents estarà en les immu­ni­tats i la manera com el Suprem inten­tarà sal­tar-se-les per con­ti­nuar mar­cant així l’agenda política de Cata­lu­nya i Espa­nya i reflec­tir d’aquesta manera l’anor­ma­li­tat democràtica que sig­ni­fica no només aquest judici, sinó també el que s’està vivint des de l’apli­cació del 155 i la judi­ci­a­lit­zació de la política per part del govern de Rajoy.

Cele­brar un judici en què, almenys, cinc dels acu­sats són càrrecs elec­tes des del 28 d’abril i qua­tre més, can­di­dats a ser-ho a par­tir del 26 de maig no és un fet nor­mal, com tam­poc ho són la resta de situ­a­ci­ons poli­ti­co­jurídiques que s’estan vivint en la causa espe­cial que se segueix davant el Tri­bu­nal Suprem, però sens dubte són una de les demos­tra­ci­ons empíriques que estem davant d’un judici polític... els agradi més, menys o gens reconèixer-ho.

Els esce­na­ris pos­si­bles són múlti­ples però, d’una banda, tenim la situ­ació dels dipu­tats i del sena­dor, que tenen dret a exer­cir el càrrec pel qual han estat esco­llits, agradi o no a la fis­ca­lia i al mateix tri­bu­nal. La immu­ni­tat, que ara es pretén pre­sen­tar com un pri­vi­legi, és una garan­tia i, com a tal, ha de ser inter­pre­tada. Es tracta d’una garan­tia dels elec­tes però, sens dubte, també dels elec­tors que, d’aquesta manera, veuen garan­tit que els seus legítims repre­sen­tants poden com­plir amb el man­dat que a través de les urnes els han donat.

Si ens fixem en la manera com s’ha pro­nun­ciat el minis­teri fis­cal, opo­sant-se al reco­nei­xe­ment d’aquest dret, en ple­ni­tud i amb nor­ma­li­tat democràtica, com­pren­drem que la fis­ca­lia més que com una garan­tia ho veu com un pri­vi­legi... És clar, el pri­vi­legi de ser demòcra­tes. Segu­ra­ment, veu­rem que el tri­bu­nal no opi­narà de manera gaire dife­rent al que ha posat damunt la taula la fis­ca­lia del Suprem.

El prin­ci­pal argu­ment d’aquest con­cret minis­teri fis­cal no és cap altre que la pos­si­bi­li­tat que, res­pec­tant la Cons­ti­tució i els con­ve­nis inter­na­ci­o­nals, el judici que s’està cele­brant al Tri­bu­nal Suprem nau­fra­gui, s’hagi d’anul·lar i, si algun dia és pos­si­ble, reco­mençar des de zero. M’expli­caré.

Reconèixer el dret a la immu­ni­tat impli­ca­ria no només la sus­pensió del judici, sinó la seva anul·lació, ja que un judici que se suspèn durant més de trenta dies s’ha de decla­rar nul i, després, s’ha de tor­nar a començar des del prin­cipi. Així s’hau­ria de fer, tot i que no es farà i, un cop més, veu­rem com l’agenda política del Suprem i de la fis­ca­lia com­por­ta­ran una autèntica reforma legal de facto, d’aque­lles que estan fora de la via democràtica i per part d’un òrgan mani­fes­ta­ment incom­pe­tent per legis­lar.

Igno­rar la immu­ni­tat de dipu­tats i sena­dors és, sens dubte i s’inter­preti la norma com s’inter­preti, una reforma legal il·legal que ens mou, de manera irre­me­ia­ble, cap a un esce­nari impropi d’una democràcia i que ser­virà per acre­di­tar el que hem anat dient des de fa molt temps: el nos­tre sis­tema polític està cap­tiu d’unes altes instàncies judi­ci­als que estan man­ca­des de qual­se­vol con­trapès i pos­si­bi­li­tat de con­trol extern, la qual cosa les trans­forma en tre­men­da­ment peri­llo­ses.

Tan­ma­teix, el major pro­blema que té el Suprem, i segu­ra­ment el sis­tema democràtic espa­nyol, no prové tant de la situ­ació cre­ada per l’elecció de Jun­que­ras, Sànchez, Rull, Turull i Romeva com a dipu­tats i sena­dor, res­pec­ti­va­ment, sinó de la que sor­girà a par­tir del 26 de maig, quan el pre­si­dent Puig­de­mont i els con­se­llers Comín i Pon­satí siguin esco­llits euro-par­la­men­ta­ris... sobre­tot perquè l’esce­nari pro­ces­sal, el polític i l’àmbit d’afec­tació seran total­ment dife­rents.

Men­tre es tracti de sena­dors i dipu­tats sem­pre podran expli­car, tot i que no sigui cert, que aques­tes són les nor­mes espa­nyo­les i la manera d’inter­pre­tar-les; no obs­tant això, quan es tracti de par­la­men­ta­ris euro­peus ja no ho podran fer perquè les regles són unes altres, més efec­ti­ves i inten­ses, i la seva cor­recta inter­pre­tació no cor­res­pon al poli­tit­zat Tri­bu­nal Suprem, sinó al Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea... És a dir, hi haurà un àrbi­tre neu­tral i això els inco­mo­darà molt.

El que sem­pre s’ha pretès, espe­ci­al­ment per part del Suprem i de la fis­ca­lia, és resol­dre el tema judi­ci­al­ment en l’obs­cur àmbit de les seves pròpies instàncies, però des que el pre­si­dent Puig­de­mont i una part del seu govern van deci­dir inter­na­ci­o­na­lit­zar el con­flicte, això ja va dei­xar de ser pos­si­ble, i ara ho serà molt menys perquè que asso­lei­xin o no la con­dició de par­la­men­ta­ris euro­peus és només qüestió de temps i de suports per part de l’elec­to­rat. A par­tir d’aquest moment, el par­tit es jugarà i es gua­nyarà a fora i, n’estic segur, el resul­tat no els agra­darà.