A fons
VIOLÈNCIA ETS TU
Aquesta setmana al judici de l’1-O hem après què és violència (o potser no). “Ha quedat provat” que des del 19 de setembre fins a l’1 d’octubre de 2017 hi va haver “violència” a Catalunya. “Violència en les coses” i “intimidació” a les forces de seguretat de l’Estat. Així s’ha expressat la fiscalia davant els magistrats que jutgen el procés sobiranista català, en un discurs final que es va prolongar quatre hores i en què els quatre fiscals van deixar clar al Tribunal Suprem que “el que va succeir va ser un cop d’estat”. Perquè, segons el fiscal Javier Zaragoza, per donar un cop d’estat no cal violència. I és que si vols seguir insistint a acusar els presos polítics de rebel·lió i no hi ha una mostra d’odi, enuig o lluita física pel mig és difícil de provar. Així que a partir d’ara els cops d’estat es poden produir amb clavells vermells, blancs i grocs a les mans. I la revolució dels clavells?, us deveu preguntar... I tant, un cop d’estat de manual.
Perquè si al Suprem a Francisco Franco el reconeixen com a cap de l’Estat des de l’octubre del 1936, també podem afirmar que els presos polítics són una organització criminal com va al·legar Consuelo Madrigal. Riu-te’n tu, dels capos de la màfia, la droga, el tràfic de persones o dels líders del gihadisme. Oriol Junqueras, motor principal de la rebel·lió, tot i la seva aparença, trajectòria i compromís amb les creences cristianes, és un perillós terrorista. Ja posats a dir, no podia faltar la comparació amb Tejero. Fidel Cadena va assegurar que si no s’acceptés la força intimidatòria de l’aixecament militar i tot es reduís al seu ús efectiu es podria discutir la tipicitat d’aquell cop d’estat: “L’existència de la violència física queda tan sols limitada a aquelles travetes i sacsejades al general Gutiérrez Mellado, que en pau descansi.” Ja veuen, tota la vida considerant el 23-F un cop d’estat per haver segrestat un parlament amenaçant els diputats amb un tret al cap i ara m’assabento que sense l’empenta allò només hauria estat violència intimidatòria, però no física (bé, ara començo a entendre per què si et violen i no et resisteixes pot ser un abús sexual i fins que no et maten no arriba a ser, en massa ocasions, una agressió sexual...). Aquesta gran confusió meva em passa per ser una espanyola que ha estudiat la història del seu país a través de l’escola adoctrinadora catalana...
I arribats a aquest punt de despropòsits i aberracions (no sé si en termes de dret, però sí dins la ciència de la cinèsica i el llenguatge corporal), l’única violència existent l’1-O (la de les forces de seguretat contra els ciutadans) se li pot encolomar a qui la va patir i no a qui la va exercir. “Qui crea els riscos és a qui és imputable l’enfrontament produït.” Sí, considera Jaime Moreno que la desproporcionalitat amb què van actuar els agents contra la gent desarmada que només volia votar és culpa dels acusats i de les víctimes i no pas de l’agressor (et van violar perquè anaves provocant, t’ho anaves buscant, nena... I ja li val a ta mare regalar-te aquella faldilla, perquè aquell tros de roba demanava guerra). “No només fer servir energia física implica violència, també oposar resistència...” Suposo que d’ara endavant quan un càrrec públic pateixi un escarni, l’agressivitat de les persones que amenacen el seu espai personal i íntim no es tindrà pas en compte perquè és el polític, o l’autoritat judicial o el sistema, el responsable d’incitar en ells aquest sentiment i gest de coacció.
Per acabar d’arrodonir l’argumentari i l’estampa, Moreno defensava la seva il·luminada tesi recolzant el palmell de la mà al braç de la cadira, girant l’esquena a part de la sala mentre es gratava el pit com tot primat alfa quan vol advertir qualsevol altre mascle que no s’atreveixi a qüestionar la seva autoritat i força física, que aquell és el seu territori i no dubtarà a atacar per defensar el seu espai. Marxant un cigaló i un escuradents per a la fiscalia!
Què és violència? I tu m’ho preguntes? Violència... ets tu.
