Recordar Galinsoga
El diumenge 21 de juny del 1959, ara farà seixanta anys, Luis Martínez de Galinsoga, director de La Vanguardia, assistí a missa a la parròquia barcelonina de Sant Ildefons i, després que mossèn J.M. Aragonès hi hagués fet el sermó en català, protestà iradament a la sagristia, amollant aquesta frase: “Todos los catalanes son una mierda.” El gest fatxenda s’escampà com una taca d’oli i un primer grup de joves, al voltant de Jordi Pujol, n’organitzà la resposta nacional imprescindible, nucli al qual aviat s’afegiren d’altres, molt d’ells espontàniament.
Com assegurava un dels lemes de la campanya es tractava d’organitzar “dignitat contra xuleria”. Així, el diari dels Godó fou l’objectiu central d’una campanya de boicot i d’expressió del malestar ciutadà per les paraules ofensives del seu director. Els fulls volants de protesta sovintejaren llavors pels carrers, exemplars del diari apareixien estripats per terra, els vidres del local del periòdic al carrer Pelai eren trencats i anunciants i venedors rebien cartes anònimes advertint-los de la seva col·laboració amb un diari que insultava els catalans. Fins i tot en un oasi benestant com el Liceu d’aleshores, la protesta s’hi feu present i els fulls volants llançats des del quart pis van omplir-ne la platea. El franquisme no s’esperava una reacció d’aquesta contundència, fet que els obligà a moure’s a la defensiva. Galinsoga signà un article negant els fets, però la campanya no minvà i, set mesos més tard, el feren cessar en el càrrec de director de La Vanguardia, aleshores Española també a la capçalera. En poc més de mig any, el diari havia perdut uns 20.000 subscriptors, el tiratge global s’havia reduït en 30.000 exemplars i el nombre total de planes també havia disminuït, a conseqüència de l’abast assolit per la campanya de protesta. Cal recordar-ho, ara, perquè la desobediència massiva i pacífica continua sent el nostre fort i la seva debilitat més gran.
