Objectiu: Flandes 2021

“En els assumptes internacionals, una reputació de confiabilitat és un actiu més important que les demostracions d’intel·ligència tàctica.”

Henry Kissinger

Conclòs el llarg periple electoral, no sense turbulències i en espera de resoldre els molts dubtes que encara planen sobre la política municipal i europea, reprenc aquesta finestra de comunicació amb els lectors de La República parlant-vos de com n’és, d’important, l’acció exterior i les aliances que en matèria també de diplomàcia cultural es puguin traçar. És en aquest sentit que, en tant que director del Programa per al desenvolupament de projectes culturals d’àmbit internacional del Departament de Cultura, vull compartir la culminació d’un dels projectes principals en què hem estat treballant aquests darrers mesos. Em refereixo a la signatura recent del pla de cooperació entre Flandes i Catalunya per al 2019 – 2021 que ha de permetre als dos governs desenvolupar accions estratègiques en col·laboració sincera i, sobretot, efectiva. L’acord es va subscriure el mes d’abril passat, al Palau Centelles, a Barcelona, i va comptar amb la presència del secretari general d’Afers Estrangers del govern de Flandes, Freddy Evens. Per part del govern català, la directora general de Relacions Exteriors, Mireia Borrell, va signar l’acord, que recull iniciatives de diversos departaments del govern, entre els quals destaca el de Cultura.

De fet, les relacions bilaterals amb Flandes es van institucionalitzar en un acord de cooperació l’any 2008, del qual deriven els plans de treball de caràcter generalment bianual. Aquest nou pla, presentat per al període 2019-2021, reflecteix la tasca desplegada des d’una perspectiva interdepartamental, com a govern de Catalunya, així com també la relació que modestament hem pogut incentivar i vetllar de manera directa amb els nostres interlocutors flamencs d’ençà que membres del govern legítim som a l’exili. Cristal·litza, per tant, la feina feta i sobretot se’n planteja de nova, i de ben concreta, en la quarta edició de la sèrie d’aquests plans.

En l’aspecte pràctic, aquest acord marc es tradueix en la cooperació institucional en afers internacionals i de la Unió Europea que afecten aspectes clau com la digitalització, la cultura, la joventut, els afers socials, el turisme, la ciència i la recerca, l’agricultura, la bioeconomia i el medi marí, l’agenda urbana i l’habitatge, l’educació, el medi ambient i el transport... Us sona? Són les qüestions que vertebren l’Agenda 2030, sobre la qual he parlat en ocasions anteriors. En abstracte potser us semblarà poca cosa, però ja disposem d’exemples concrets que evidencien la feina feta en comú. El primer em porta a parlar-vos d’un festival que estimo, que és estratègic per voluntat del govern de Catalunya –concretament en l’àmbit de la música antiga– i que reflecteix una determinada manera d’entendre la col·laboració entre regions. Em refereixo al FeMAP, el Festival de Música Antiga dels Pirineus, que enguany presenta Flandes com a país convidat i obre precisament la seva novena edició, la de 2019, amb una producció de l’Ensemble Flandriae-Pyrenaei sota la direcció de Frank Agsteribbe que suma el talent de músics catalans especialitzats com el violoncel·lista Oriol Aymat, el viola Jordi Armengol, Meritxell Genís al violí i Oriol Casadevall al contrabaix. Tots ells, juntament amb altres músics flamencs, inauguraran el festival a la catedral de la Seu d’Urgell el proper 5 de juliol en la primera de diverses col·laboracions que ens permetran conèixer més, però sobretot millor, el patrimoni cultural immaterial flamenc.

De tot plegat, en van poder parlar, fa només unes setmanes, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, en visita de treball a Brussel·les, amb el seu homòleg flamenc, el ministre Sven Gatz. S’obre un període d’oportunitats per fer, no per projectar ni per especular. I fer vol dir créixer en matèria de participació i foment d’aliances sòlides que permetin exportar el molt talent dels nostres artistes a l’exterior, en complicitat amb regions com Flandes. Treballem també perquè l’any 2020, en què es commemorarà el centenari de la creació de l’Orquestra Pau Casals, puguem presentar una producció conjunta que sumi cors i solistes catalans amb l’orquestra flamenca de Malines (Mechelen) que, en petita gira de concerts per Flandes i per Catalunya, interpreti en directe una obra de la rellevància d’El Pessebre, amb música del mateix Casals i lletra de Joan Alavedra. Però no només: fem feina també en l’àmbit de la llengua, fomentant les traduccions d’autors clàssics i contemporanis de la nostra literatura al flamenc, i a la inversa, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull. Com també de bracet amb l’ICEC intentarem garantir la presència de prescriptors i institucions flamenques durant aquest període de vigència del pla Flandes a les principals fires i mercats culturals catalans (això és Sismògraf, Mostra d’Igualada, Fira Tàrrega, Mercat de Música Viva de Vic i Fira Mediterrània, entre d’altres).

En això estem i en això seguirem treballant atès que el camp d’acció per recórrer és llarg i ens permet accions de tipologia ben diversa. Parlava fa pocs dies amb el flamant guanyador de les eleccions municipals a Olot, l’amic Pep Berga, amb qui treballem des de fa mesos per tal que el festival Cornamusam del 2020 inclogui en la seva programació oficial un nombre destacat de sacaires flamencs. Aquesta és la feina dels que fan feina, la lletra petita que escapa als grans titulars, però aquella que, n’estic convençut perquè així m’ho ha palesat la vida, fa pòsit i cala.