KANT I LA SAMARRETA DE L’ANC

Kant defensava que el contrari a la bellesa no és la lletjor, sinó “allò que causa enuig”. Perquè la bellesa física dissimulada pot resultar molts cops molt més atractiva, interessant i bonica que el cànon de bellesa imposat en un moment determinat. Mireu (admireu) Serge Gainsbourg, per exemple.

Els francesos, els mestres de la sofisticació i l’elegància, van acceptar i es van entusiasmar amb el regal enverinat d’un rei britànic que va encarregar crear el gos més lleig del món amb la intenció d’ofendre’ls. Tanmateix, els veïns, lluny de molestar-se, van acabar convertint el buldog francès en una icona de la seva cultura. Perquè les imperfeccions, admeses i ben gestionades per un mateix i acollides per un entorn d’intel·ligència i sensibilitat, són sempre possibilitats per esdevenir únics, diferents, especials i apreciats. Encara que tot sovint ens repeteixin allò que la bellesa és subjectiva, la seva fórmula, i regla, és ben senzilla i equànime: depèn només de l’equilibri i la proporcionalitat en les línies, els teixits, les emocions...

En els objectes i les coses, en tot el que es refereix a la moda i a la decoració, hi ha molta gent a qui entusiasma el fenomen kitsch i l’antiestètica. I avui, per entendre i explicar-me el disseny i la justificació de la samarreta d’enguany de l’ANC, m’obligo a tenir fe i a creure en aquesta religió de la incomoditat visual. Perquè les altres respostes que se m’acudeixen i em proposen persones properes a la casa no em convencen gens.

No és que en edicions anteriors la samarreta de la Diada es convertís mai en una peça de culte o de col·leccionisme (ja m’entenen, si les tenen endreçades al calaix o s’atreveixen a sortir-hi a córrer és per un tema emocional més que icònic). És més, fa uns anys quan vaig descobrir que la samarreta que se suposava que tenia l’objectiu de defensar la independència i la proclamació d’una República Catalana (també cultural, industrial i tèxtil), que respectés els drets humans i la sostenibilitat (km 0, fem país), es fabricava a Bangladesh, vaig agafar una bona emprenyada. La meva denúncia exigia llavors que la direcció de l’ANC rectifiqués i encarregués tant la roba com l’estampació a empreses catalanes ecològiques.

Encara que l’ètica va millorar, el disseny continua sent un nyap i fa mal d’ulls. El color és d’una tonalitat indescriptible, o tanmateix, d’una coloració imperceptible per a qualsevol home a qui ja li costi distingir entre un blau cel i un blau Klein (és a dir, tots el que no hagin estudiat belles arts). Així i tot, fent un esforç, alguns me la van acabar descrivint com un “blau lleig”. El blau sempre ha transmès conservadorisme, no recordo cap revolució que l’emprés. I aquest blau en concret convida a l’immobilisme i a la depressió. I amb la de gammes boniques que té el groc i el goig que fa quan un ja està moreno, més aviat malpenso que la decisió de triar un color que no afavoriria ni Irina Shayk o Brad Pitt no l’hagi pres un infiltrat unionista. I els pocs detalls en groc (“llibertat presos polítics”) no hi ajuden... Algú s’imagina els armilles grogues relegant el seu color de lluita a la mínima expressió?

“S’han de vendre samarretes” o “és per una bona causa, l’estètica és secundària”, em rebaten quan faig pública la meva opinió negativa sobre el disseny de les t-shirts. A hores d’ara, no pretenc pas convèncer ningú que la forma i el contingut, com les emocions i la raó, no es poden dividir ni són excloents; però insisteixo que costa menys esforç fer una cosa senzilla i bufona que crear una cosa tan espantosa. A més, si no fes mal a la vista, no es vendrien més exemplars i augmentaria la demanda?

No soc l’única que trobo desencerts en el disseny. Molts hiperventilen amb aquesta espècie de creu gammada al centre de la tela… És interessant també llegir l’anàlisi que va fer una tuitaire, @ares_lisbeth, que després de disseminar cada element (tipografia inclosa) va acabar concloent: “Abans de posar-me aquesta porqueria de samarreta, vaig en pilotes. Prefereixo anar amb les tetes a l’aire i pintar-me les quatre barres en cada una.”