Revolució pedagògica
Francesc Ferrer i Guàrdia va morir afusellat el 13 d’octubre del 1909, ara farà cent anys. El pare de la revolució pedagògica era un lliurepensador que defensava que l’únic republicanisme possible és el que es construeix dia a dia. I el seu projecte i el seu discurs són més vigents que mai. Tant és així que la seva feina, el llegat de Ferrer i Guàrdia, no va ser en va. Ha estat i és decisiva encara avui per al sistema educatiu català, que continua rebent la pressió de l’Estat espanyol que considera i titlla l’ensenyament que es fa a Catalunya d’instrument d’adoctrinament. L’home que va morir per defensar la justícia social, la fraternitat i la tolerància ja des dels col·legis va posar la primera pedra d’una nova manera d’educar, la Nova Escola o l’Escola Moderna. I el projecte educatiu descansava sobre dues idees clau: la coeducació de classes i la coeducació de sexes. Plantejaments que John Dewey, als Estats Units, i Maria Montessori, a Itàlia, també van defensar i implementar amb èxit. Models de referència reconeguts arreu del món, i que Ferrer i Guàrdia volia desenvolupar a Catalunya, tot i que no li ho van permetre des del govern espanyol d’aquella època. Fins aleshores, l’ensenyament es basava en la memorització i la repetició, i fomentava la passivitat més que la participació de l’alumnat. El projecte de l’Escola Nova creia en l’educació per l’acció, en l’experimentació de l’infant i en un aprenentatge molt vivencial. L’Escola Moderna es basava en els principis d’un ensenyament racional, científic i humanitari, amb caràcter universal i laic, que tenia com a objectius construir una ciutat, una societat i un país de persones lliures, impulsar la igualtat d’homes i dones, fugir de prejudicis i evitar l’existència d’opressors i oprimits. No tinc cap dubte que la revolta, la de veritat, hauria de començar a les aules, per poder sortir i manifestar-se als carrers i, finalment, accedir a les institucions per portar-hi aire fresc i renovat. De fet, és el que milers de joves han començat a fer cada divendres aixecant la veu per salvar el planeta.
