TERRA LLIURE
L’altre dia vaig ajudar els meus fills a enfilar-se dalt d’un tractor. No érem ni al camp ni a cap fira agrícola. Érem al bell mig de la ciutat de Girona. I aquest era un del centenar llarg de tractors que els pagesos van aparcar a l’avinguda de Jaume I. Una acció que es va repetir en altres punts de Catalunya per sumar-se a l’aturada de país per protestar per la sentència del procés. I, mentre els nens estaven embadalits amb aquella màquina, vaig sentir un home que deia: “S’ha d’escoltar el poble, si nosaltres féssim com ells i no escoltéssim la terra, poc que aniríem enlloc.” Era un pagès, amo d’algun d’aquells tractors, que parlava a un micròfon d’una reportera de ràdio. Els pagesos, agricultors i ramaders d’aquest país sempre han tingut la sensibilitat de saber escoltar la terra que han treballat i d’acudir al crit d’auxili que fa la gent que hi viu quan se’ls necessita. I recordo això avui que fa 45 anys que va néixer el sindicat agrari més arrelat a casa nostra, Unió de Pagesos. Un moviment que es va fundar amb la voluntat de ser un sindicat nacional català, unitari, democràtic i independent amb l’objectiu de lluitar per una Catalunya lliure i solidària. I que es proposava defensar –i continua defensant– els interessos de les explotacions familiars agràries. Amb aquests anys s’ha guanyat el reconeixement de la societat catalana, que ja havia reconegut la seva contribució a la lluita antifranquista, i l’oportunitat de les seves accions en defensa del món pagès i de la terra, entesa com un territori habitat per persones amb una determinada manera de veure i viure el món, és ferma i compromesa com es demostra últimament. Que no us enganyi el seu posat ferreny i, de vegades, esquerp perquè sota aquest aspecte fort i coratjós hi ha l’esperit ferm, enèrgic, combatiu i resistent d’algú que té la capacitat i la sensibilitat de saber escoltar, que ha après a mirar, a sentir i a veure. Que és conscient que cada vegada que es perd l’atenció es fereix algú. I que s’escarrassen a estendre un dels seus lemes, que diu: “No hi ha res més injust que el desig ni res més fort que la decisió de fer-lo realitat.” Així s’aprèn a viure en una terra lliure.
