D’AQUELLA POLS...
En castellà es diu “d’aquellos polvos, estos lodos”, que vol dir que el fang és la conseqüència que es manifesta després d’inundar la terra eixuta. La nostra llengua utilitza altres frases per donar a entendre el mateix: “Molts dels mals són resultat dels abusos perpetrats” o “d’aquelles noces, aquests confits”, dues frases per definir que el desastre té un origen antic. Ara que les eleccions espanyoles han aconseguit expulsar un mal ànima de la política, hauríem de recordar qui va crear la fera ferotge. Fem una mica de memòria. L’any 1996 va néixer el Foro Babel, creat al CCCB, aleshores un dels caus socialistes de la Diputació de Barcelona, format per una colla de ressentits (Francesc de Carreras, Albert Boadella, Juan Marsé, entre d’altres), amb la intenció d’esdevenir un grup de pressió a favor de l’ús del castellà a Catalunya (?). Poc després, guiats al so de bombo i platerets pels socialistes, van redactar aquell perillós manifest per frenar un hipotètic independentisme català, sota un lema ben curiós: Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres, signat per aquells als quals ara això del procés els fa al·lèrgia, com és el cas de la ciutadana del món –passant per Espanya– Isabel Coixet. Però com el clau s’havia d’anar reblant i la brasa, alimentant, els socialistes catalans van crear una agrupació anomenada Col·lectiu Crisol, promoguda per Josep Maria Sala –aquell a qui Miquel Iceta, com a bon company, va acompanyar fins a la presó–, vinculada a les cases regionals, mimades per la Diputació de Barcelona per un dels fundadors, Paco Bello, a qui Pasqual Maragall va tenir els sants bemolls de situar al capdavant del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, depenent de la consellera de Cultura, la dermatòloga Caterina Mieras. Quan se n’abusa, es corre el risc de crear una bèstia que es descontrola. Els mateixos pares i mares del Foro Babel, a qui els socialistes reien totes les gràcies, van crear Ciutadans, amb el mateix objectiu, i van presentar un noi despulladet que va anar creixent i radicalitzant un discurs fins a competir amb l’extrema dreta. Si no fos perquè és predicar en el desert, tots aquells socialistes catalans que van perpetrar aquelles malvestats, s’haurien de cobrir el cap de cendra i demanar perdó de genollons. Vinga, Miquel!
