MARIA ANTÒNIA SALVÀ
Ara fa 150 anys va néixer Maria Antònia Salvà, a Palma, ciutat on estudià, si bé tota la seva vida es lliga a Llucmajor, a la possessió de sa Llapassa, on començà residint amb uns familiars, un cop restà òrfena de mare, i on s’establí, en plena adolescència. Vinculada a l’Escola Mallorquina, la sordesa que l’afectà ja de ben jove l’anà apartant de la vida pública i de la seva participació en actes socials, fet que li permeté, però, pouar en la bellesa dels paisatges que l’envoltaven, magistralment descrits amb una llengua viva i acolorida. El viatge fet pel Mediterrani, Terra Santa inclosa, el 1907, on també hi havia Costa i Llobera, li obrí les portes a la projecció literària i gràcies al clergue poeta publicà el primer poema a la revista La Tradició Catalana. A més de Costa, disposà també del suport i el reconeixement de Miquel Ferrà i Josep Carner, que apreciaren la vàlua de les seves obres: Poesies, Espigues en flor, El retorn, Llepolies i joguines, Cel d’horabaixa, Lluneta de pagès o les memòries Entre el record i l’enyorança. Desplegà una tasca molt notable com a traductora, amb versions de Frederic Mistral (Les illes d’or i Mireia), de Francis Jammes (Les Geòrgiques cristianes), d’Alessandro Manzoni (Els promesos) i Poemes de Santa Teresa de l’Infant Jesús (1945). Traduí també Petrarca, Carducci i Pascoli, noms destacats de la literatura italiana, per la qual sentí la mateixa passió que altres traductors mallorquins com ara J. Alcover, M. Forteza i M. Ferrà. Homenatjada pels escriptors mallorquins, presidí els Jocs Florals de Palma (1935) i La Veu de Mallorca li dedicà un monogràfic (1918). Molt vinculada a la vida cultural de Catalunya i militant de la unitat de la llengua, signà un document de suport al Comitè de Relacions entre Catalunya i Mallorca (1933), així com la famosa Resposta al Missatge dels Catalans (1935). Considerada la primera poetessa moderna en llengua catalana, és de justícia que la recordem 150 anys després, com ja fa temps que ho fan un monument a Llucmajor i els carrers i escoles que, als Països Catalans, duen el seu nom.
