ELS VIATGES D’ISABEL

Isabel-Clara Simó nasqué fa 76 anys al carrer de Sant Jordi d’Alcoi, ciutat on el pare, el professor Rafael Simó Alòs, dona nom a una via pública. Aquest dilluns, però, ha emprès el seu darrer viatge. Abans d’aquest, n’ha fet d’altres, de viatges, alguns compartits amb amics i, sempre, amb en Xavier Dalfó, el marit. La recordo sobrevolant Manhattan des d’un helicòpter, caminant per la Cinquena Avinguda, aturant-nos al número 610, davant la mítica joieria Tiffany, on vam fer una visita apressada de neòfits, i l’entusiasme, quasi infantil, davant la limusina que ens dugué fins a l’altra riba del Hudson, per veure l’skyline, un vespre inoblidable. Tota ella era una expressió de vitalitat, de sentit de l’humor, d’alegria. I a Londres, visitant museus i amanint la jornada amb referències literàries. I al Caire, per les dependències envellides del Museu Egipci, en una urbs saturada de milions d’antenes parabòliques i amb un trànsit de vehicles colossal, el més gran que he vist mai, entremig del qual els vianants a peu s’obrien camí entre els cotxes amb una destresa impossible, amb desenes de milers de refugiats vivint, de dècades ençà, sobre les tombes del cementiri. O, a Alexandria, un vespre en un cafè on sovint acudia K. Kavafis a escriure, passant-nos el poemari seu traduït per Riba, dut per J.M. Castellet. Els companys de viatge vam llegir en veu alta un poema cada un, davant l’estupefacció dels cambrers per aquell ritual inesperat, laic i líric, en una llengua estranya. O, el més recent, a Istanbul, la ciutat fascinant, d’una bellesa impactant, seductora, trepidant, on vam trobar la placidesa d’un matí assolellat, amb una sensació molt propera a la felicitat, navegant lentament amb un vaixell que només ens duia a nosaltres. I sopant a l’illot minúscul, a tocar de la part asiàtica, on el valencià Roís de Corella va recrear una història d’amor. I saludant-hi, amb goig i orgull, uns compatriotes de Xàtiva i Benimaclet. Ja et trobem a faltar, Isabel. Sort que ens queden les teves paraules. Bon viatge, tu que has estat fidel al teu poble!