PRONUNCIAMENTS, COPS D’ESTAT I OPERACIONS

Si volguéssim definir com s’ha anat bastint aquest invent anomenat Espanya, encara hauríem d’afegir uns quants mots als que encapçalen aquest article. En honor a la veritat els acompanyarem amb els que la història ens ha anat il·lustrant: dictadures, monarquies corruptes, genocidis culturals, corrupció endèmica, incompetència sistemàtica, nacionalisme excloent, inoperància governamental, saqueig, seguit encara d’una llarga tirallonga de despropòsits. A manera d’exemple, cal citar que, entre el 1814 i el 1981, Espanya va presenciar més de vint-i-cinc pronunciaments o cops d’estat militars. I fent un repàs exhaustiu de totes aquestes malvestats, es pot comprovar que hi ha un nexe que les uneix: Catalunya. Bé, anar contra Catalunya, vull dir. Potser una de les coses més perverses que he llegit és una frase que va dir el ministre de Governació, Severiano Martínez Anido, durant la dictadura de Primo de Rivera: “Hay que llenar Cataluña de lo peor que tenga España.” Fins i tot aquells catalans que tenen tendència a lloar la Segona República i una certa afició a enlairar la bandera republicana a les manifestacions, haurien de ser més mesurats amb un règim que tampoc no es va estar d’escapçar l’Estatut de Núria, d’efectuar accions de censura de la nostra llengua (denúncies efectuades pel ministre Aiguadé i trobades als Papers d’Àvila) o d’empresonar el president Companys i membres del seu govern, perquè, al cap i a la fi, estem parlant d’una república... espanyola, un acompanyament indispensable a l’hora d’unir la indisoluble que, com l’anunci, fa grumolls per allà on passa. És interessant de llegir la darrera obra escrita pel professor Paul Preston, un dels hispanistes europeus més solvents que ha estudiat la història peninsular contemporània. Un poble traït. Espanya des del 1876 fins a l’actualitat (Ed. Base, 2019) és un estudi rigorós i exhaustiu de com n’és, de perniciós, l’invent. En operacions d’estat, Espanya també hi té la mà trencada. La constància amb què el SECED, després CESID i ara CNI elaboren operacions és gairebé patològica. Sí, ja sé que em direu que tots els països disposen de serveis d’intel·ligència, però que un estat es fonamenti en operacions fosques ja és tota una altra cosa. I també n’hi ha un bon grapat, de hit parade, dedicades a casa nostra: Anubis, una operació contra el referèndum de l’1 d’octubre, i l’operació Catalunya, un nom més escaient, una operació de l’Estat que va tenir com a objectiu frenar el procés independentista.