IMMUNES

Ja fa dies que fa estralls més enllà de les fronteres de la Xina, on sembla que es va originar, però el coronavirus conviu arreu i al nostre país amb un altre virus, el de la grip. I és fàcil constatar que hi ha poques persones que en siguin immunes, perquè tard o d’hora tothom l’acaba arreplegant. Però si els vull parlar d’immunitat, d’aquesta qualitat que t’eximeix de contreure una determinada malaltia infecciosa, és a propòsit d’una altra excepció de la paraula. De la immunitat que s’autoatorguen determinades persones, majoritàriament polítics. La seva qualitat d’immunes fa que no estiguin subjectes a cap obligació, a cap pena ni a cap autoritat. I encara més si són de certa ideologia. La fiscalització és diferent. El tracte judicial, també. Encara que ens vulguin fer creure que la llei és igual per a tothom. La llei, la interpreten com més els interessa, i com que tenen a favor seu l’aparell judicial, el de l’Estat i el mediàtic, no hi ha cap possibilitat que les denúncies arribin enlloc o se’ls acabi fent pagar pels seus excessos. Al contrari. Només cal que mireu quins casos ocupen jutges i fiscals; i al final, sempre surt algun jutge o jutgessa que els continua oferint aquesta pàtina d’immunitat que es converteix en impunitat i els permet capgirar la realitat i creure’s no només superiors, sinó presentar-se com a innocents i víctimes de la situació. Resultat: no es garanteix el compliment més bàsic del concepte de justícia. La justícia és aquella virtut moral per la qual tothom té com a guia la veritat i per la qual, respectant les lleis de l’estat de dret, se li ha de donar a cadascú el que li pertany. És clar que en aquest país no es respecta aquest supòsit elemental i que si no ets de la corda que toca, no tens una justícia justa –encara que sembli un trist joc de paraules–. Davant d’això, la sensació real d’indefensió, de desempara i d’impotència és autèntica. Veure que per qualsevol cosa que, a més, no s’aguanta ni hi ha proves, et pots trobar processat i engarjolat. Mentre que hi ha una quantitat de persones que gràcies a la seva condició ideològica o territorial viuen en una altra realitat. I em fa por veure que no hi ha res que ens protegeixi contra aquest virus per culpa d’unes lleis que els permeten ser immunes.