QUI RECORDA DAVOS?

A finals de gener, els grans man­da­ta­ris mun­di­als es van reu­nir a Davos per ana­lit­zar, a grans trets, l’eco­no­mia glo­bal i l’emergència climàtica. Gran lliçons i con­sells en un moment en què la covid-19 no tenia nom, tot i que lla­vors la pro­pa­gació a la Xina era real i es reco­nei­xien les pri­me­res morts. A Davos, el virus no va ser el tema estre­lla. Només sei­xanta dies després, tot el que es va par­lar allà és paper mullat. Les pre­vi­si­ons han sal­tat pels aires. Ja podem obli­dar també les nos­tres pròpies pre­vi­si­ons, els nos­tres plans. De manera sob­tada, ens enfron­tem a un fet des­co­ne­gut, ningú hi estava pre­pa­rat. Ens podem lamen­tar, de raons, no en fal­ten, però ara el més impor­tant és cen­trar-se en allò que és més bàsic.

No sabem com en sor­ti­rem, de per­ju­di­cats, d’aquesta crisi impre­vi­si­ble. No sabem com pot evo­lu­ci­o­nar la malal­tia (tot i les notícies posi­ti­ves de la Xina), ni tam­poc sabem com serem nosal­tres com a soci­e­tat un cop la pandèmia esti­gui con­tro­lada. L’opti­misme forçat no ens aju­darà, hau­rem d’enten­dre que el món serà dife­rent perquè el pen­sa­rem de manera dife­rent, el nos­tre punt de vista sobre mol­tes coses haurà can­viat.

Aquest rea­lisme també ens hau­ria d’aju­dar a afron­tar els pro­pers dies de manera res­pon­sa­ble. Cal posar en marxa els mètodes que hem vist que han fun­ci­o­nat a la Xina, fins que no obtin­guem la desit­jada vacuna o una solució més fàcil d’apli­car. De moment, res­pon­sa­bi­li­tat per part de tot­hom per mirar de superar l’autèntic repte que és el de la salut pública. Caldrà dotar els cen­tres de salut o crear-ne de nous per fer front a l’incre­ment de casos. Caldrà agrair el sobre­es­forç de tots els pro­fes­si­o­nals que han d’estar en la pri­mera línia de la lluita (sani­ta­ris, però també neteja, segu­re­tat, fun­ci­o­na­ris de tot tipus, agro­a­li­men­tació...). En defi­ni­tiva, tots els que ens per­me­tran man­te­nir les cons­tants mínimes. Anem pas a pas. No gene­rar expec­ta­ti­ves ni fal­sos opti­mis­mes, cen­trar-nos a superar aquest moment tan ter­ri­ble i, quan ho acon­se­guim, refle­xi­o­nar, ana­lit­zar i tor­nar a pen­sar com ha de fun­ci­o­nar el món.