El dossier

Primer assalt

Amb la mesa del Parlament constituïda sota la batuta de Laura Borràs i apuntalada la majoria independentista, el pas següent serà blindar el govern que dugui Aragonès a la presidència del país

LAURA BORRÀS
“El meu compromís és que aquesta casa, la de la sobirania del poble de Catalunya, preservi els drets de tots els diputats”

El Par­la­ment de la tret­zena legis­la­tura ja avança amb pas deci­dit i tot indica, hores després de la seva cons­ti­tució, que al davant s’ensuma un tra­jecte que serà de tot menys plàcid. La bona notícia per a l’inde­pen­den­tisme és que els par­tits que el repre­sen­ten van acon­se­guir superar algu­nes diferències i van tras­lla­dar a la mesa del Par­la­ment la majo­ria que els ciu­ta­dans li van ator­gar a les urnes el 14 de febrer. La can­di­data efec­tiva de Junts, Laura Borràs, és la ter­cera dona que pre­si­deix aquesta ins­ti­tució des del 1980, després de Núria de Gis­pert (novena i desena legis­la­tura) i Carme For­ca­dell (onzena legis­la­tura). El balanç, fins ara, és de set homes i tres dones.

Així doncs, l’acord entre ERC, Junts i la CUP per­met blin­dar una majo­ria inde­pen­den­tista al prin­ci­pal òrgan de direcció de la cam­bra, on cinc dels set mem­bres esta­ran com­pro­me­sos amb els drets naci­o­nals cata­lans. El PSC ocu­parà les dues cadi­res que les vota­ci­ons van reser­var per al bloc cons­ti­tu­ci­o­na­lista, després que no pros­perés cap acord amb els comuns per cedir-los un lloc. Borràs està flan­que­jada a la taula per la dipu­tada d’ERC Anna Caula (vice­pre­si­denta pri­mera) i per la soci­a­lista Eva Gra­na­dos (vice­pre­si­denta segona). Les qua­tre secre­ta­ries les ocu­pen, en aquest ordre de votació, Fer­ran Pedret (PSC), Jaume Alonso-Cue­vi­llas (Junts), Pau Juvillà (CUP) i Ruben Wagens­berg (ERC). L’únic dipu­tat que ahir no va poder votar va ser Lluís Puig, després que la mesa d’edat li negués per majo­ria aquest dret.

L’entrada de la CUP a la mesa del Par­la­ment és una de les grans nove­tats d’aquesta legis­la­tura. També ho és la com­po­sició de l’hemi­ci­cle, el més pari­tari de la història, amb 65 dipu­ta­des elec­tes que ocu­pen el 48,1% dels escons. La pri­mera legis­la­tura (el Par­la­ment es va res­ti­tuir l’any 1980) va transcórrer amb només set dones. Una altra vari­ació és que la tret­zena legis­la­tura tindrà més grups polítics que mai, amb un total de vuit, una evo­lució que ha dut a la cam­bra, per pri­mer cop, dipu­tats de l’extrema dreta.

L’acord entre ERC i Junts, amb el vis­ti­plau de la CUP mal­grat la seva abs­tenció, s’ende­vina com l’ante­sala d’un pacte per for­mar un govern de signe inde­pen­den­tista i des­gra­nar el full de ruta de la nova legis­la­tura. Les con­ver­ses s’acce­le­ra­ran en les pro­pe­res hores, cons­ci­ents que el calen­dari pesa com una llosa i obliga a pren­dre deci­si­ons abans del 26 de març, data límit per con­vo­car el ple d’on haurà de sor­tir ele­git el nou pre­si­dent o pre­si­denta de la Gene­ra­li­tat per majo­ria abso­luta. Si el diven­dres 26 no cris­tal·litzés cap opció, cal­dria un segon ple, i el pre­si­dent podria ser ele­git per majo­ria sim­ple. Els vots d’ERC que han permès cedir la pre­sidència del Par­la­ment a la can­di­data de Junts s’hau­rien de tra­duir, tret de sor­pre­ses que ara per ara no entren en el guió, en el vis­ti­plau del par­tit de Car­les Puig­de­mont a Pere Ara­gonès per pre­si­dir el nou govern. Suport mutu seria, si fa o no fa. Els dos par­tits s’han con­ju­rat per acon­se­guir-ho en els pro­pers dies. El paper de la CUP en la nova legis­la­tura encara s’ha de defi­nir, però gua­nyen força les apos­tes que situen els anti­ca­pi­ta­lis­tes fora del nou exe­cu­tiu. La clau de la gover­na­bi­li­tat, això sí, seguirà en pos­sessió del par­tit encapçalat per Dolors Saba­ter. La legis­la­tura donarà molt de si i tot­hom podria moure posi­ci­ons a mesura que avanci. Els futurs esce­na­ris són impos­si­bles de pre­dir veient el tren­ca­clos­ques en què s’ha con­ver­tit la política cata­lana.

Així doncs, l’inde­pen­den­tisme ha superat el pri­mer assalt –el segon, si es té en compte el duel del 14-F–. Laura Borràs va neces­si­tar una segona votació per poder pilo­tar la mesa del Par­la­ment, ja que no va convèncer la CUP i es va impo­sar amb majo­ria sim­ple. Una ter­cera votació va ser­vir per triar les dues vice­pre­si­den­tes, càrrecs que van anar a parar a les dues can­di­da­tes més vota­des. Final­ment, els dipu­tats i dipu­ta­des van votar per quart cop per ele­gir els qua­tre secre­ta­ris de la mesa. Atès que aquesta res­pon­sa­bi­li­tat recau en les qua­tre per­so­nes més vota­des, els par­tits inde­pen­den­tis­tes van haver de fer de més i de menys, i sobre­tot blin­dar un acord a tres ban­des, per asse­gu­rar-se tres de les qua­tre pla­ces pen­dents d’assig­nació.

PRI­MER DIS­CURS DE BORRÀS

Durant el seu dis­curs d’estrena com a pre­si­denta del Par­la­ment, Laura Borràs va dei­xar clar, amb totes les lle­tres de l’abe­ce­dari, que assu­meix el càrrec de segona auto­ri­tat del país per exer­cir-lo sense com­ple­xos i que no li tre­mo­larà el pols a l’hora de defen­sar la sobi­ra­nia del Par­la­ment. Aquest serà, de fet, un dels seus grans objec­tius, segons va indi­car, cons­ci­ent que ampu­tar aquest dret “serà un dels objec­tius de la guerra bruta i anti­de­mocràtica de l’Estat espa­nyol con­tra Cata­lu­nya”. La fla­mant pre­si­denta va tenir parau­les de denúncia con­tra la repressió que patei­xen tots els pre­sos polítics i exi­li­ats. Des de la pre­sidència del Par­la­ment, Borràs es com­pro­met a apun­ta­lar la lluita pels drets naci­o­nals del país, així com a garan­tir que a l’hemi­ci­cle es podrà par­lar de tot “tret de les limi­ta­ci­ons que impo­sen els prin­ci­pis democràtics” o de tot allò que té relació amb “el fei­xisme, el racisme, el mas­clisme o qual­se­vol tipus d’opressió”. En plena pandèmia i amb el repte de la recu­pe­ració econòmica i social al davant, va defen­sar que tant l’ori­en­tació del govern com l’impuls legis­la­tiu de la cam­bra seran cru­ci­als per tirar enda­vant el país i afron­tar els objec­tius que la pandèmia imposa. Laura Borràs assu­meix el càrrec cons­ci­ent que es troba enmig d’una causa judi­cial que pot posar en entre­dit el seu man­dat. El regla­ment del Par­la­ment obliga a sus­pen­dre els drets de qual­se­vol dipu­tat tan bon punt s’iniciï el judici oral. A la cam­bra tot­hom ha après que qual­se­vol regla­ment deixa una porta oberta a la inter­pre­tació i, per tant, és massa d’hora per saber com aca­barà aquest capítol. També és cone­guda l’obsessió de la justícia espa­nyola de per­se­guir els mem­bres de la mesa del Par­la­ment. L’expre­si­denta Carme For­ca­dell com­pleix una con­demna d’onze anys i mig per tole­rar un debat, i els inte­grants inde­pen­den­tis­tes de l’última mesa s’han aco­mi­a­dat rebent una que­re­lla de la fis­ca­lia per deso­bediència. El motiu? Haver admès a tràmit la reso­lució de res­posta a la sentència de l’1-O que rei­te­rava el com­promís del Par­la­ment amb l’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya i amb la repro­vació de la monar­quia.

Serret exerceix de diputada

Va ser, sens dubte, la imatge del dia: Meritxell Serret arribant al Parlament de Catalunya per recollir la seva acta de diputada. L’exconsellera d’Agricultura, que ha decidit posar fi a una etapa a l’exili que s’ha allargat més de tres anys, va recollir el poder que l’autoritza a exercir de política a casa seva i també grans mostres d’estimació i calidesa. La més recordada serà l’abraçada que divendres al matí va unir presó i exili, entre Serret i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Amb les emocions a flor de pell, tothom va oblidar que les mesures anticovid recomanen mantenir les distàncies.

Abans d’aterrar tres anys després al Parlament per participar en la constitució de la nova cambra, la diputada d’ERC va desfilar dijous per Madrid, per passar comptes amb el Tribunal Suprem, on té una causa oberta per un delicte de desobediència. Va ser un retorn sorpresa, sense anunci previ, molt aplaudit pel món independentista. Serret haurà de comparèixer el 8 d’abril davant el jutge Pablo Llarena. En principi, s’exposa a ser sancionada amb una multa –el seu cas és idèntic al de Carles Mundó i Meritxell Borràs– i no corre el perill d’entrar a la presó. El Suprem ja no la va incloure en la reactivació de les euroordres de detenció que es van dictar el 4 de novembre del 2019. Amb el viatge de Meritxell Serret de Brussel·les a Catalunya, ara queden sis polítics catalans a l’exili: Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig, Marta Rovira i Anna Gabriel.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.