ES BUSCA PARTIT

Davant la pro­xi­mi­tat d’una con­tesa elec­to­ral –intro­ducció, per cert, que mai perd actu­a­li­tat– busco un par­tit al qual votar. No m’equi­voco, intu­eixo sense por d’equi­vo­car-me, que hi ha un bon gra­pat de per­so­nes que ara mateix no tenen ni la més remota idea de quina pape­reta aga­fa­ran el dia que siguem con­vo­cats a les urnes. Tota la vida se’ls ha ano­me­nat “els inde­ci­sos”, tot i que ara van tran­si­tant, sovint de forma incons­ci­ent, cap a l’uni­vers dels “des­cre­guts”. S’imposa cada cop més l’escep­ti­cisme. Per això crec que els camins estan plens d’elec­tors que no avan­cen amb pas ferm i inflant el pit, sinó que més aviat deam­bu­len sense saber exac­ta­ment quina direcció aga­far.

Ara que a casa nos­tra la cam­pa­nya per cap­tar vots s’inten­si­fi­carà –afir­mar que és a punt de començar seria una fal·làcia perquè fa anys que vivim en estat de cam­pa­nya per­ma­nent–, serà interes­sant obser­var com s’armen els par­tits per cap­tar totes aques­tes per­so­nes que deam­bu­len per l’uni­vers elec­to­ral. Per­so­nal­ment, busco un par­tit que s’allu­nyi de l’opor­tu­nisme polític, que sàpiga dele­gar i escol­tar, que tracti els ciu­ta­dans com a adults, que no espremi les enques­tes i les pro­jec­ci­ons de vot fins a la saci­e­tat abans de pren­dre qual­se­vol decisió política, que no tin­gui por d’equi­vo­car-se i que, si s’equi­voca, sigui capaç d’adme­tre-ho i de redi­ri­gir els plans amb encert. Busco unes sigles a les quals votar que em par­lin de forma clara, nítida i pre­cisa sobre els seus plans per resol­dre el con­flicte català, perquè vull dei­xar de per­ce­bre, com passa sovint, que les parau­les i els fets van per vies dife­rents.

Busco un par­tit que aspiri a impul­sar una trans­for­mació social que no deixi ningú enrere, que defensi que con­trac­tar ha de sor­tir sem­pre més barat que aco­mi­a­dar, que no tracti des del pater­na­lisme els més febles, que situï en el punt 1 del seu pro­grama l’edu­cació i l’erra­di­cació de la violència de gènere, que tin­gui clar que el fei­xisme és un crim i no una línia de pen­sa­ment i que arra­coni aquells pro­fes­si­o­nals de la cris­pació que s’han fet un lloc en totes les for­ma­ci­ons. Si en sabeu d’algun, us prego que con­tac­teu amb mi.