SENSE RETRETS?

De vega­des escolto per­so­nes de supo­sada bona fe plo­ri­que­jant perquè la pica­ba­ra­lla entre inde­pen­den­tis­tes és molt lamen­ta­ble, dient que ja tri­guem a posar fi als retrets mutus, que només ens afe­blei­xen. Gene­ral­ment es tracta d’equi­dis­tants, mili­tants o votants d’ER que cre­uen que el seu par­tit és inde­pen­den­tista, mal­grat que hagin fet fora ofi­ci­al­ment la c de Cata­lu­nya.

Això és part d’una cam­pa­nya de pro­pa­ganda repu­bli­cana que abasta molts àmbits de la vida pública, des de les ins­ti­tu­ci­ons (locals, regi­o­nals, naci­o­nals), fins als mit­jans de comu­ni­cació, mol­tes empre­ses, les asso­ci­a­ci­ons pri­va­des (fun­da­ci­ons, cen­tres d’estu­dis, recerca, etc.) i les enti­tats veïnals. El par­tit és una orga­nit­zació dis­ci­pli­nada, jeràrquica i unida pel més fort vin­cle humà: els interes­sos econòmics, el modus vivendi dels seus mili­tants. És una for­mació a mig camí entre un par­tit comu­nista –per l’auto­ri­ta­risme– i l’Església catòlica –pel dogma–, i té els seus no gaire nom­bro­sos mem­bres estratègica­ment ubi­cats a tot arreu, obeint a ulls clucs les ordres del cap suprem, que es difo­nen en reu­ni­ons catequètiques periòdiques dels sec­ta­ris.

L’orga­nit­zació bar­reja un fals dis­curs alli­be­ra­dor amb un sen­tit sec­tari de la vida i l’acció que ana­te­ma­titza a qui qüesti­oni la legi­ti­mi­tat d’aquesta forma d’orga­nit­zar la con­vivència i con­demna a la mort civil (de moment) a qui gosi negar que el par­tit és inde­pen­den­tista quan ja és obvi que no ho és. És una orga­nit­zació basada en la coacció i la por de la ciu­ta­da­nia a dis­cre­par de les con­sig­nes de dalt. Un règim de ter­ror psi­cològic que fins ara ha tin­gut ate­mo­rida la població cata­lana.

Com que després dels últims dis­ba­rats de la cúpula diri­gent ja no és pos­si­ble ama­gar la seva coin­cidència amb els colons espa­nyols, i els ana­te­mes, les cam­pa­nyes bru­tes, els atacs i els intents de mort civil ja no fun­ci­o­nen, ER treu els poli­cies bons, els equi­dis­tants, els plo­ra­mi­ques de la uni­tat lamen­ta­ble­ment tren­cada, etc.

Doncs bé, és hora de veure si la uni­tat ha estat tren­cada o no, com i per qui.

Lla­vors surt el pacte de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, espe­ci­al­ment sen­si­ble a ulls d’ER, no tant per raons ideològiques com econòmiques, ja que la Dipu­tació és una font d’enri­qui­ment par­ti­dista. I, a par­tir d’aquí, diver­sos pac­tes “con­tra natura” en alguns muni­ci­pis. I prou. És clar? Prou. No més actes de tren­ca­ment, no més atacs d’obra o paraula. Res. A més, la Dipu­tació de Bar­ce­lona resta com­pen­sada amb l’intent (frus­trat però intent) de pacte d’ER a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona amb els comuns i con­tra Juntsx­Cat i la còngrua part de pac­tes muni­ci­pals. No es pot dir que hi hagi hagut cap tren­ca­ment per part de Juntsx­Cat.

Veiem ara la situ­ació a l’altre camp: ER s’ha negat sem­pre a fer llis­tes unitàries per a tota mena d’elec­ci­ons (cata­la­nes, espa­nyo­les, euro­pees) fins i tot con­tra­di­ent la savi­esa popu­lar, que diu que “la unió fa la força”. ER es va negar a inves­tir el MHP Puig­de­mont, adduint motius legals i tec­nològics que eren tan fal­sos ales­ho­res com avui; va pre­fe­rir un “govern efec­tiu”, que tan­ma­teix ha boi­co­te­jat pro­pos­tes sis­temàtica­ment (quan­tes lleis ha apro­vat el Par­la­ment des del desem­bre del 2017?) i només ha donat suport a les seves con­se­lle­ries. Totes les seves mani­fes­ta­ci­ons públi­ques han estat d’atac obert o ama­gat, però atacs, com els del por­ta­veu del par­tit Rufián, que parla tota l’estona d’“espai con­ver­gent”. Van intri­gar amb els espa­nyols amb des­lle­ial­tat a l’esquena del MHP Torra per inves­tir de franc el govern cen­tral “d’esquer­res” més cata­lanòfob dels últims anys. Van treure l’escó al MHP Torra, i els seus lle­trats –que seguei­xen negant la pos­si­bi­li­tat de ses­si­ons telemàtiques–, obeint ordres del par­tit, també van inten­tar treure-li la con­dició de pre­si­dent. Quan, com estava pre­vist, el govern espa­nyol ha can­viat d’ali­ats, s’ha acos­tat a Cs i ER ha pas­sat a ser irre­lle­vant, ha sor­tit de nou el seu cap a dir que cal un estat propi per a Cata­lu­nya (ni tan sols la inde­pendència), perquè s’apro­pen elec­ci­ons, i inten­ten tor­nar a enga­nyar l’elec­to­rat dient que són el que no són, inde­pen­den­tis­tes. Per això con­tro­len ferriàment RTV3, silen­ci­ant els dis­cre­pants i els inde­pen­den­tis­tes de debò i mono­po­lit­zant el dis­curs de la ren­dició i l’auto­no­misme.

D’acord, sense retrets, però qui ha tren­cat la famosa uni­tat inde­pen­den­tista?