TURISME DEVASTAT

Abans que s’esvaeixi la crisi sanitària per la covid-19, Europa ja vaticina un 2020 devastador per al sector turístic. Estima en un 50% la caiguda de la facturació dels hotels, en un 70% la de la restauració i fins i tot en un 90% la de les línies aèries. Més a prop, l’Aliança per a l’Excel·lència Turística (Exceltur) preveu un panorama estremidor per al sector –que representa el 13% del PIB de l’Estat espanyol–, amb una caiguda de l’activitat d’entre un 61 i un 81% en funció dels escenaris dibuixats.

Quina serà la perspectiva per al sector turístic català? Doncs també pinten bastos. Tot i la incertesa per saber fins on es caurà perquè encara s’està en període de pandèmia i, per tant, de confinament, les previsions s’intueixen molt negatives, i més en un país on el turisme és una de les potes que sostenen l’economia. Només cal recordar que el 2019 Catalunya va rebre 19,4 milions de viatgers estrangers que, com a mínim, van pernoctar una nit a casa nostra. Per tant, l’impacte econòmic pot ser d’allò més nefast. A tall d’exemple, els dos primers mesos de l’any havien arribat a les comarques catalanes 1,8 milions de turistes. I durant el març ja va caure de patac el nombre de pernoctacions, a l’entorn del 65%.

Diverses fonts del sector expliquen que l’activitat turística caurà un 80% enguany, perquè posen sobre la taula evidències molt convincents. Ja s’ha perdut la campanya de Setmana Santa, que representa entre un 15-16% de la facturació de l’any i la de l’estiu, que és el gran gruix, molts subsectors ja la donen per perduda o amb una activitat sota mínims, que sobreviurà amb respiració assistida. Malgrat que ara no se sap del tot com anirà el desconfinament, serà difícil que els hotels, restaurants i línies aèries es normalitzin abans dels tres mesos d’estiu. Alemanya, un país clau pel nombre de turistes que aporta, per l’alta despesa que fan i per la seva diversificació –turisme de càmping, cultural, gastronòmic o de sol i platja–, ja recomana no anar de vacances a l’Estat espanyol.

El gremi de restauració ja ha llançat una dada difícil de pair. Diuen que fins i tot un 25% d’establiments podrien tancar per falta d’ingressos, i no precisament de manera temporal. La restauració i els hotels quedaran molt afectats, fins al punt que Barcelona depèn en un 80% de la presència del turisme estranger per aconseguir la bona ocupació mitjana dels darrers anys. A més de les conseqüències de la crisi sanitària, el sector i l’administració hauran de lluitar de valent per tornar a tenir la reputació i el prestigi de què gaudien fins ara les diverses marques turístiques catalanes. Quan acabi la pandèmia, hauran de treballar amb claredat i rigor per mostrar i demostrar que aquí hi ha les garanties sanitàries suficients. Haurà de millorar la imatge que ha suposat veure gairebé durant dos mesos cada dia rodes de premsa amb la presència de membres de la cúpula de la Guàrdia Civil, la Policía Nacional o l’exèrcit. També caldrà que passi un cert temps perquè s’oblidi la mala gestió de la crisi després de l’adopció de diverses decisions contradictòries continuades per part del comandament únic del govern de l’Estat. Per resoldre tot això, caldrà fer moltes campanyes de promoció de país i de reputació perquè els visitants estrangers tornin a confiar en les destinacions de primer nivell que ofereix Catalunya, que és la primera potència turística de l’Estat i una de les més importants d’Europa.

És evident que perquè la tornada a la normalitat sigui tan ràpida com sigui possible farà falta un desconfinament parcial i ordenat. Però per damunt de tot farà falta, i amb urgència, la supressió de l’impost turístic com a mínim durant dos anys i també intensificar el control a les plataformes turístiques d’allotjament il·legal. El departament d’Empresa i Coneixement, amb competències sobre turisme, ja ha dit que caldrà intensificar les campanyes per promocionar el turisme intern, és a dir, anar a buscar destinacions no gaire lluny de casa per deixar beneficis al país. Però és clar, encara que tots els catalans anéssim de viatge a l’estiu, cosa que no passa mai, tampoc es compensarien els prop de 20 milions de turistes estrangers que ens visiten anualment. Per tant, caldran ajudes i liquiditat per reactivar una de les locomotores de l’economia.

Per això caldrà batallar sobretot per rebre liquiditat econòmica d’Europa. Algunes fonts de la Comissió Europea afirmen que un 25% de les ajudes del pla de recuperació que s’està debatent a Brussel·les es podrien destinar al sector del turisme. Uns recursos vitals per tornar a la normalitat.