TOT SEGUIRÀ IGUAL... O PITJOR

Ho vaig escoltar repetides vegades durant els primers dies de confinament. Les frases suades de sempre en què els propòsits i els desitjos de bona voluntat són només producte de les emocions passatgeres. Davant d’una desgràcia, tendim a creure que en un futur proper la societat canviarà com un mitjó i que ho farà en positiu sense pensar que el més probable és que tot seguirà més o menys igual o, en el pitjor dels casos, el carro anirà pel pedregar i, a més, ho farà costa avall. Els minuts de silenci a les portes dels ajuntaments quan una dona ha estat assassinada per la seva parella, acompanyats de l’amanit “perquè això no torni a passar”, són un dels molts exemples de com ens agrada pensar que tot canviarà pel sol fet que així ho desitgem. El coronavirus, que sembla que juga a fet i amagar, ha tornat a despertar les nostres voluntats adormides posant el dit a la nafra en els problemes que amenacen el nostre planeta. Tancats a casa, hem tingut temps per repassar la nostra vida. Què fem i com ho fem. I hem pogut comprovar com som de febles. De vulnerables. Com la vida passa mentre nosaltres, pobres beneïts, estem entretinguts en altres coses. En la banalitat. Submergits en un bany maria que ens amaga la realitat. I ens fem promeses i somiem com en el conte de la lletera. A partir d’ara, ens diem, s’ha acabat això de comprar per comprar. El consumisme és una plaga perquè mira, mira, com tenim l’armari de ple amb roba que ni tan sols hem arribat a estrenar. I això de comprar per internet s’ha acabat! A partir d’ara anirem a la botiga del costat de casa. Consum de proximitat. Quilòmetre zero. I l’avió? Prou de viatjar d’aquí cap allà sense sentit quan no coneixem el que tenim a tocar. Però els primers dies de “desescalada” ens han demostrat que les bones voluntats se les emporta el diable. Els telenotícies ens informen que la covid-19 ha fet augmentar el consum de plàstics d’una forma alarmant i que el col·lapse circulatori torna a amenaçar les grans ciutats. No aprenem dels nostres propis errors, però seguim amb la tornada de sempre. És complicat canviar el món. Quan els pilars d’una economia se sostenen en el consumisme, i no en el consum responsable, la casa s’enfonsa. Amb nosaltres a dins.